dissabte, 3 de febrer de 2007

Mar i poetes

Copio avui un bell fragment d’una peça de Sòfocles, Els esciris, que ens havia arribat gràcies al Florilegi d’Estobeu al qual s’hi afegí un Papir d’Oxirrinc. Reprodueixo ara el text de J. Diggle (ed.), Tragicorum Graecorum Fragmenta Selecta, Oxford University Press (OCT), 1998:

ἦ ποντοναῦται †τῶν ταλαιπώρων βροτῶν†,
οἷς οὔτε δαίμων οὔτε τις θνητῶν νέμων
πλοῦτόν ποτ’ ἂν νείμειεν ἀξίαν χάριν·
λεπταῖς ἐπὶ ῥοπαῖσιν ἐμπολὰς μακρὰς
ἀεὶ παραρρίπτοντες οἱ πολύφθοροι
ἢ ᾿σωσαν ἁκέρδαναν ἢ διώλεσαν.
. . . . . . . . . . . . . ] . τε κἀπαινῶ βροτοὺς
. . . . . . . . . . ] χειρὶ τῇ δυστλήμονι
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . πο]ρσύνειν βίον . . .

Aquesta en podria ser, avui, la traducció:

“Ben cert, els mariners són homes dissortats a qui mai no els podria atorgar una paga digna ni cap divinitat ni cap mortal generós de riquesa. Enmig de situacions fràgils, passant moltes penes exposant nombroses mercaderies, o salven llur guany o el perden.
. . . . . i lloo els mortals . . . . . amb mà soferta . . . . . guanyar-se la vida.”

De moment queda així. Un altre dia comentaré propostes d’integració del text. I provaré de fer-ne una nova traducció.

La vida marina, però, ja era malvista per Arquíloc. Qui no recorda aquest vers?
ἔα Πάρον καὶ σῦκα κεῖνα καὶ θαλάσσιον βίον (frag. 116 West)
“Deixa estar Paros, aquelles figues i la vida del mar.”