dissabte, 17 de març de 2007

Editar, traduir, creure. Sobre una coma dels Evangelis

En el començament mateix de l’Evangeli segons sant Lluc (I, 45) se’ns expliquen els meravellosos anuncis del naixement de Joan i Jesús així com la visita de la mare de Jesús, Maria, a la mare de Joan, Elisabet.

En arribar Maria a casa de la seva cosina Elisabet, un moment abans de recitar el famós Magníficat, Elisabet diu a Maria:

καὶ μακαρία ἡ πιστεύσασα, ὅτι ἔσται τελείωσις τοῖς λελαλημένοις αὐτῇ παρὰ Κυρίου.

Així, tal com està el text, podríem traduir: “i feliç la qui ha cregut, perquè hi haurà acompliment d’allò que li ha estat dit de part del Senyor”.

La Vulgata llatina (reprodueixo l’edició de Nestle-Aland) fa: “et beata, quae credidisti, quoniam perficientur ea, quae dicta sunt tibi a Domino.” No insistiré en el fet que quoniam té únicament valor causal (vegeu M. Bassols, Sintaxis latina, vol. II, p. 352 ss.).

Fins aquí sembla que no caldrien disquisicions filològiques. Ara bé, el text que he copiat abans no és exactament el textus receptus. L’edició de Nestle-Aland (Stuttgart, des de 1898) edita la frase sense coma. Què passa aleshores? Molt senzill: la frase de ὅτι passa a dependre de πιστεύω directament i pren el valor d'una subordinada completiva. Aquest és el quid de la qüestió:

‘uirgula post πιστεύσασα secundum sensum siue ponenda siue tollenda.’

escrivia a peu de pàgina Alexander Souter en la seva edició del Nou Testament grec, publicat a Oxford el 1910. I he de reconèixer que al plantejament no li manca ni raó ni sentit.

Fixem-nos ara en algunes traduccions:

1. Bíblia publicada per Ediciones Paulinas (1964): “¡Bienaventurada la que ha creído que se cumplirán las cosas que se le han dicho de parte del Señor!”

2. Traducció dels monjos de Montserrat (Andorra, 1970): “Benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor.”

3. Traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional (1993): “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!”

Les dues primeres són fidels al textus receptus, però la tercera proposta ­­­­­—el fet és obvi— procura mantenir-se en una interpretació “ambigua” atès que amb la tipografia dels dos punts es pot donar a entendre tant la idea causal com la d’una oració subordinada completiva. Un valencià diria: "Mare de Déu, quins equilibris!"

2 comentaris:

lidia ha dit...

Benvolgut Ramon,
tots els qui hem llegit l'Evangeli en grec sabem que les traduccions són plenes d'ambigüitats d'aquest tipus. Les traduccions sovint són desafortunades, però quin és el traductor que està satisfet de la seva obra?
Ai del traductor que creu que ha aconseguit una traducció perfecta!
A més, malauradament, les traduccions que s'han fet dels textos grecs i llatins cristians han donat peu a males interpretacions del cristianisme. Si tots sabéssim grec i llatí això no passaria!!!

Ramon Torné ha dit...

Doncs sí, estudiar llatí i grec ens ajudaria molt més que no ens pensem.

En aquesta ocasió, ja ho veus, una simple coma pot canviar el significat de la frase:

"feliç la qui ha cregut que s'acomplirà... / feliç la qui ha cregut, perquè s'acomplirà..."

En el fons, en el fons, jo em demano: a qui convé saber escriure clar i a qui convé ser ambigu?