diumenge, 4 de març de 2007

Eurípides parla de l’amistat

Estic llegint l’Orestes d’Eurípides: una tragèdia mig teològica mig mortal. Dic mig teològica perquè el nostre poeta mostra un alt grau de desconfiança en els déus, de manera que fins i tot els arriba a titllar de culpables del delicte...

Però, pel que fa a la part humana, hi ha un diàleg esticomític entre Pílades i Orestes (versos 729 ss.) que m’ha encantat perquè —sense saber-ho— hi trobo aquell famós hemistiqui “les coses del amics són comunes”: κοινὰ γὰρ τὰ τῶν φίλων (v. 735). Aquest diàleg ve introduït per una imatge marina —molt emprada per Eurípides (v. 727 s.)—:

. . . . . . . πιστὸς ἐν κακοῖς ἀνὴρ
κρείσσων γαλήνης ναυτίλοισιν εἰσορᾶν.
("Un home fidel enmig dels mals és més agradable de veure que la bonança del mar per als navegants".)


Què podrà dir cadascú? Potser allò d’Orestes, v. 1054, ὁρᾷς ... ὡς φίλων ἐσπανίσμεθα, “veus com anem escassos d’amics”? O exlamar, v. 1055, φεῦ· οὐκ ἔστιν οὐδὲν κρεῖσσον ἢ φίλος σαφής, “ah! res no hi ha millor que un amic fidel”!