dijous, 1 de març de 2007

Què és la polis grega?

Difícilment podrem abastar la riquesa de l’apropament antropològic que l’escola francesa ha fet per entendre el món grec: com a deixebles de Louis Gernet (1882-1962) i Georges Dumézil (1898-1986), la tríada formada per Nicole Loraux (1943-2003), Jean-Pierre Vernant (1914-2007) i Pierre Vidal-Naquet (1930-2006) ha aprofundit amb gran encert a definir les prerrogatives dels diferents codis que configuren la realitat social de la pólis clàssica. Heus ací una mostra del “llistat” que cal tenir en compte si volem copsar de manera més plena aquesta realitat que he tret de Le miroir brisé:

"La ciutat grega és un ordre humà que té els seus propis déus, compartits per una banda amb els d’altres ciutats, amb els que es comunica mitjançant el sacrifici; és un espai sobre la terra conreada que té com a fronteres la muntanya o el desert, on caminen el pastor i el seu ramat, i on s’entrena l’efeb; és un temps fundat sobre la permanència de les magistratures i la renovació dels magistrats; és un ordre sexual que reposa en la dominació política dels homes i l’exclusió provisional dels joves; és un ordre polític en el que s’insereix més o menys fàcilment l’ordre familiar; és un ordre grec que exclou els bàrbars i limita la presència dels estrangers, encara que siguin grecs; és un ordre militar on els hoplites són més importants que no els arquers, que les tropes lleugeres i, fins i tot, la cavalleria; és un ordre social basat en l’explotació dels esclaus i la marginació de l’artesanat, per bé que no sempre dels artesans. És la combinació, l’acció recíproca d’aquestes inclusions i exclusions, allò que forma en el seu conjunt l’ordre cívic.”

Pierre Vidal-Naquet, Le miroir brisé

1 comentari:

Magda ha dit...

Ha canviat de look? Està molt bé!