dimarts, 1 de maig de 2007

TIC: entre el fons i la forma

Llegeixo amb certa estupefacció l'Acord de govern del dia 24 d'abril que també reprodueixo aquí mateix:
Els catalans podran acreditar la seva capacitat en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació

Es tracta d'una qualificació estàndard que certifica la capacitació digital de cadascú


El Govern ha aprovat avui la creació d'una acreditació de coneixements i competències en tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Amb aquest instrument es vol fomentar l'eficàcia en l'ús de les TIC, des d'una perspectiva personal, social i econòmica, i definir una acreditació estàndard de qualificació professional i de formació dels ciutadans en general, donat el seu caràcter universal. Entre els beneficis esperats per la seva implantació hi ha la cohesió digital de la societat i l'increment en l'ús de les TIC.
Mitjançant un acord de Govern pres el 26 de juliol de 2005 es va crear una comissió d'experts per analitzar la viabilitat d'implantar aquesta certificació de capacitació digital. Aquesta comissió, presidida per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ha elaborat un informe que recomana l'establiment d'aquesta acreditació.
L'acreditació, que expedirà la Generalitat, haurà de certificar determinades capacitats i habilitats per sobre de productes concrets i el coneixement de conceptes bàsics sobre la societat de la informació, la cultura digital i les bones pràctiques en aquest entorn. Com a mínim es definiran un nivell bàsic i un d'avançat.
Amb aquest acord, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació lidera el procés per a definir l'acreditació, els sistemes d'avaluació, el cost econòmic de la implantació i la seva integració en els diversos àmbits de la societat catalana. Per exemple, l'acreditació s'harmonitzarà amb el sistema educatiu reglat i amb els processos de formació i selecció del personal de les administracions catalanes.

Només dues qüestions, de moment:

1a. Se'n pot saber molt de tècniques de comunicació... però "d'on no n'hi ha no en raja". Si la gent no té cultura, coses valuoses que comunicar... per a què li serveixen les TIC? Només els serviran per a distreure's, serà una manera de passar el temps (i de perdre'l). Als goverrnants de torn: aquesta decisió només fa que marejar la perdiu, i ben poca cosa més. L'educació com a formació amb solidesa cultural i personal (de la personalitat que cal potenciar a favor de la comunitat) de l'individu és a la base de tot.

2a. Els qui no assoleixin l'acreditació... què? I els qui n'hagin assolit en un grau més que "bàsic", què? Seran més savis? O els passarà allò que explicava Sòcrates a l'Apologia (Apol. 21 ss.) d'aquells que tenien una "pàtina de saviesa" (així s'ho pensaven i ho feien creure als altres) però que en el fons no sabien res? Més clar: Cap a on caminem?

Acabo: lamento interrompre el blog amb aquesta intervenció, però eltema també ens afecta a tots els de clàssiques, i tant!

2 comentaris:

Magister-Διδασκαλος ha dit...

Ramon,
no coneixia aquesta novetat i n'estic plenament d'acord amb tú: sembla com si el més important fossin les eines i no pas els continguts que es difonen. Més valdria organitzar quelcom per tal de formar i motivar la gent en l'ús de les TIC, però a través de matèries concretes. Per exemple, de les de clàssiques.
Una abraçada.
Lluís.

Ramon Torné ha dit...

Benvolgut Lluís,
molt em temo que la decisió s'ha pres pensant més en la "galeria" que en qualsevol altra cosa. I em pregunto (ja fa anys que aquest costum sembla s'ha arrelat, eh?): tant costava demanar l'opinió als professors abans de decidir res?