dijous, 4 d’octubre de 2007

hápax

És únic, insòlit, aquest parell de versos d'Aristòfanes (Lisístrata 457-8):


ὦ σπερμαγοραιολεκιθολαχανοπώλιδες
ὦ σκοροδοπανδοκευτριαρτοπώλιδες

1. La paraula no és tal. És un centó d'altres paraules afegides l'una al costat de l'altra: σπερμ‐αγοραιο‐λεκιθο‐λαχανό‐πωλις i
σκοροδο‐πανδοκευτρι‐αρτο‐πῶλις.

L'alemany és propens també a fer mots acumulatius. La traducció que
trobo al Lèxic de Wilhelm Pape és "Feldsruchtmarktg emüsehändlerinn" i " Knoblauch‐Wirthsh aus‐ Kuchen‐Händlerinn"

Cristián Carandell tradueix amb un to ben gràfic: " A ells, forneres, verduleres, adrogueres, floristeres, hostaleres, peixateres, carnisseres del mercat!". En nota a peu de plana comenta: "a l'original, aquesta crida es concentra en dos mots de llargada monstruosa, el ritme trepidant dels quals hem mirat de conservar mitjançant aquesta deformació còmica."

2. A l'hora d'escandir el trímetre iàmbic del primer vers, el segon i el cinquè peus tenen una substitució gens freqüent: un anapest (quan el fet més normal és posar-hi un tríbrac, un dàctil o un proceleusmàtic). Com es devia sentir aquest recitatiu? Us heu imaginat mai la cara que posaria el públic en sentir una cosa mai imaginada?

[Imatge: dona vella anant al mercat. Kathryn Andrus-Walck, Greek Art and Architecture, 1994]

Addendum (31.10.2007)

Pocs dies després de penjar aquest post, he vist que han fet una relació molt més completa de mots compostos del comediògraf a Miscellanea Classica. Us en recomano la lectura, val la pena!





1 comentari:

Sandrómaca ha dit...

Gracias por la referencia, y por la recomendación también. Nos seguimos leyendo... ¡eh! Un abrazo.