1. Si algú preguntava perquè l’Odissea és una novel·la, podrà servir aquesta resposta de Luis Alberto de Cuenca (El héroe y sus máscaras, Madrid, ed. Mondadori, 1991, p. 73):
“todas las novelas del mundo en las que pasan cosas, cuyos personajes viajan y regresan, matan y mueren, odian, hacen el amor y preguntan, imaginan y traicionan, son la Odisea. Ulises u Odiseo, su protagonista, se hizo llamar Nadie para escapar de Polifemo, y no hay que ser un lince para darse cuenta de que ese Nadie es Todos, de que en su historia se refleja la historia del héroe de entonces, de ahora y de mañana, de que su relato es todos los relatos y su sueño todos los sueños”.2. Però l’Odissea és també un folk-tale —així la va qualificar Denys Page en el seu llibre The homeric Odyssey, Oxford, OUP, 1955— que hom pot trobar en diferents llocs i èpoques. L’heroi (normalment d’origen noble) ha estat molts anys fora de casa seva; la seva esposa és assetjada per uns pretendents cobejosos; el seu fill ha sortit a cercar-lo; després de moltes peripècies torna a la
pàtria, salva la seva muller, mata els pretendents a l’últim moment, verifica la seva autenticitat amb uns senyals secrets... I aquest és, en breus mots, el tema de l’Odissea! A més a més, en la trama principal s’han inserit altres folk-tales —que possiblement no tenien res a veure amb el tema originari— com la trobada amb Circe o l’aventura amb el gegant Polifem. Un dels germans Grimm, Wilhelm Grimm, va estudiar aquesta darrera història en el seu llibre Die Sage von Polyphem, Berlín 1857: aquest tema es troba en contes universals, Weltmärchen, que tenen com a únic fil conductor la concatenació d’aventures al voltant d’un sol personatge, “l’heroi”.
