dilluns, 4 de febrer del 2008

Nou batxillerat: grec i llatí... en un humit carreró?

«Hi ha un carreró, no sé ben bé a quina banda de dins de Barcelona, on no passa ningú si no és algú que s'hagi perdut.» (Josep Carner, Les planetes del Verdum, 1918)
Així comença un deliciós capítol (el segon) d'aquest llibre de proses amb regust periodístic que, si hom llegís més sovint, de ben segur que aprendríem no només a escriure millor sinó a respirar d'una altra manera, cosa que veig força difícil sobretot per l'atmosfera que els propers comicis deixen besllumar.

Mentrestant, aquell qui vulgui podrà llegir aquí la proposta de decret del "nou batxillerat-Loe". És un nou decret ben apetitós per als de clàssiques perquè des de la inefable llei del 1990 —i abans, en època "experimental" i obscura— que no havíem vist el grec i el llatí amb quatre hores setmanals als instituts catalans: amb tres hores —segons els legisladors— es podia passar, i així ens ha anat. Sembla, per tant, que amb el nou decret (mireu l'annex 3 del document) guanyem hores i, en certa manera, hom s'explica que en la darrera convocatòria d'oposicions a professorat de secundària, la Generalitat de Catalunya proposés vint places per grec i vint més per llatí. Però abans d'arribar al final del susdit decret caldria parar atenció al següent:

· Art. 11.5. «El Departament d’Educació determina en quins casos i amb quins procediments els centres educatius poden limitar l’elecció de matèries per part de l’alumnat quan hagin estat escollides per un nombre reduït d’alumnes. El Departament d’Educació ha de facilitar que, excepcionalment, l’alumnat pugui cursar alguna matèria mitjançant la modalitat d’educació a distància o en altres centres educatius.»

· Disposició addicional vuitena. «Limitacions a l’oferta de modalitats de batxillerat. El Departament d’Educació ha d’establir el nombre mínim d’alumnes que es requereix perquè un centre pugui impartir cadascuna de les modalitats entre les que tenen autoritzades.»

Què vol dir això? Vol dir, per exemple, que en aplicació de l'article 24 del mateix projecte de Decret, segons el qual «el Departament d’Educació fomenta l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres» i, també, segons com s'apliqui l'art. 11.4, ens podem trobar amb una estructura de batxillerat tan desfavorable per al grec i/o el llatí que ens quedem sense l'assignatura. Això a l'IES Matadepera ho saben fer molt bé (sobretot des del 2003). Possiblement amb el llatí això no arribi a cristal·litzar perquè és aquesta una matèria d'itinerari obligatòria a les PAU. Però amb el grec, vist el que ja passa ara, ho tindrem molt malament i molt difícil. I no som pocs els qui veiem com el grec és arraconat —i anul·lat— gràcies a la impunitat que hi ha davant l'abús de l'autonomia de centres (rere la qual s'amaga un egoisme sense escrúpols i sense pedagogia). A mi m'ho diu la inspectora cada cop que em ve a veure: que el grec ha de desaparèixer. M'ho diu sense embuts. En el paper del decret no desapareix, però. En la praxi de les directives (saturades de coordinadors i altres càrrecs) sí: el grec no es troba. I si s'arribava a trobar en el full de matrícula, és ben amagat, en una opció compartida amb altres matèries normalment ben assolides que el devoren. Passa com aquell carreró desconegut, que no saben on és, potser els alumnes es matricularan de grec per equivocació! «Grec, llatí? Sí, n'hi ha en algun IES, no sabem quin, no sabem fins quan ni amb quines garanties; ja us ho diran al Departament d'Educació: potser l'han fulminat. Truca'ls. Vés a saber, tu.»

Una altra. Aleshores, què hem de fer? No casualment vaig guardar en els marcadors del meu navegador aquest enllaç: «Proyecto de Real Decreto por el que se definen las condiciones de formación para el ejercicio de la docencia en la educación secundaria obligatoria, el bachillerato, ... y se establecen las especialidades de los cuerpos docentes de enseñanza secundaria.» D'aquí només em fixaré amb el següent: a la pàgina 13, on es detalla l'annex V d'especialitats i matèries que se'ns poden assignar tenim el grec per als de llatí, el llatí per als de grec, i "Historia de las religiones" tant per als de grec com per als de llatí. És el segon esborrany: el tema crec que va en sèrio.

Ara només falta acabar de quadrar els horaris: no hi ha alumnes de grec i/o de llatí al batxillerat. Bé: per imperatiu legal, doncs, ens encolomen la Historia de les religions. Sense cap problema, a creure i a callar. A toc de pito i en marxa. Tant se val si la formació d'un filòleg és la pròpiament lingüística o literària... Tant se val si és agnòstic o no. Tant se val si domina o no la matèria: el títol i el R.D. capaciten, no els coneixements. Per cert: en el nou màster per a ser professor de secundària ho explicaran tot això, o ja s'ho trobarà cadascú quan arribi a l'IES? Per exemple: s'eliminen les vuit hores de Grec i es reconverteixen en Història de les religions. I les vuit hores del professor de Socials —que ara impartirà el professor de Grec— serviran per a fer desdoblaments, atenció individualitzada, tutories tècniques, etcètera, la qual cosa arribarà a donar una imatge molt bona, la d'un centre que s'adapta a la realitat del seu entorn... a costa del treball de l'exprofessor de grec o de llatí. Aquest és el premi reservat.

Acabo: si cal, o no, lluitar i associar-nos per a defensar aquestes matèries em sembla més que obvi. Bona peça hi ha al teler i la nova legislació (en principi ben llaminera) hi donarà cobertura per a regularitzar-ne l'ús fins a esdevenir generalitzat. I si algú no volia passar per l'adreçador, la directiva interessada, amb la Llei d'Educació de Catalunya a la mà, ja s'encarregarà de definir els «perfils de professorat» que els vingui de gust (o, segons el redactat, «d'acord als requeriments educatius i a les necessitats de gestió autònoma de centres»). Em demano, en fi, si el destí que espera als de clàssiques de Catalunya que sobrevisquin no sigui massa diferent del que l'administració ha reservat al patrimoni arqueològic: peces del Museu de Ciències Socials Catalònia? O potser ni això, sinó abocats en un carreró ignot, fosc i humit, per bé que «la humitat sola ha convertit aquell carreró en una cosa greu i noble».

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Ramon,

davant aquesta situació, allò que es reclama de nosaltres és acció, i acció ben feta. Cal coordinar i implicar les diverses sensibilitats del nostre món per a una defensa ferma. Fem cas de Demòstenes i no ens enfiem d'Esquines! Hi ha gent sensibilitzada amb el tema, aprofitem-ne l'empenta, la joventut i la visió grupal, encara no pervertida a favor d'un jo excessiu.

Anònim ha dit...

Benvolgut Ramon:
Llegeixo amb preocupació el que ens fas saber. Plenament d'acord i us encoratjo en la iniciativa d'associar-vos. La llengua grega està en els fonaments de la nostra cultura, caldria recordar en Raimon "Qui perd els origens perd identitat"... Els que estem preocupats per la Cultura hem de denunciar aquestes posicions legals tan empobridores.
Mercè Collell

jc ha dit...

Des de l’altra vora de l’Ebre et done les gràcies per ensenyar a tots a lluitar deixant un rastre d'humanitat en aquest món cada vegada més esquerp.

Oriol Caudevilla ha dit...

Benvolgut Ramon,

sóc un alumnes de 2n de Batxillerat i l'any passat vaig tenir l'oportunitat de fer Grec. Sens dubte aquesta és l'assignatura que més m'ha agradat de tot el Batxillerat. Malauradament, a segon no em van donar l'opció de seguir-la fent. Crec que és una injustícia que el Grec s'arraconi, ja que gràcies a aquest he arribat a comprendre el significat de moltes paraules catalanes i castellanes, a través de les arrels. Però, per desgràcia, els polítics l'estan deixant de banda.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Benvolgut Oriol,

celebro que la teva opinió sobre aquesta assignatura sigui tan positiva. Jo sempre he pensat el mateix. Sense el grec no podria viure i no m'entenc a mi mateix... L'opció política cada dia s'endinsa més i més pel mateix camí, sembla que no hi ha manera de rectificar --cosa molt important! És un dels símptomes de la ignorància decadent i obsessiva que ens empresona.

Caldria recollir casos com el teu. No són pocs, n'estic segur. I seria molt important que també us feu sentir.

Oriol Caudevilla ha dit...

La veritat és que vaig intentar de totes les maneres poder fer Grec ara a 2n, però l'escola no ho deixa fer, només a 1r.

Em sap molt de greu que un assignatura així s'arraconi. Jo crec que hauríem de recollir filmes o quelcom per l'estil a fi d'intentar que el Grec tingui un pes més important, com a mínim, al Batxillerat, i a l'ESO ni que sigui en forma de variables.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Acabo de veure el teu nou comentari i m'avergonyeix i m'indigna aquesta situació que descrius. Professors que no poden fer classes de grec i alumnes que no les poden rebre! El teu professor ha fet alguna gestió al respecte? De quina escola es tracta?

Oriol Caudevilla ha dit...

Perdona que hagi trigat tant a escriure, és que he estat enfeinat.

Si no et dap greu, així en obert prefereixo no dir-te l'escola, per no tenir problemes, però el fet és el que et dic: no estic fent Grec perquè la direcció del centre estableix que només es faci a 1r, per molt que jo hagués demanat fer-ne a 2n, ni que fos com a optativa.

Em va saber molt de greu, ja que el Grec era la meva assignatura preferida. De fet, vaig treure'm el Grec a 1r de Batxillerat amb una mitjana de 10.

La veritat és que estic totalment d'acord amb tu: és una vergonya i és indignant.

Anònim ha dit...

Benvolgut Ramon,
Em trobo en la desesperada situació que la directiva del meu IES ha decidit suprimir la modalitat del grec pel curs vinent. Ha aprofitat aquest nou decret i també el fet que enguany no n'hi ha hagut a 1r (per manca d'alumnat, segons em van dir). A 2n tinc 8 alumnes (i si algun ha de repetir, què ?).
Aconsella'm de quina manera puc combatre aquesta tossuderia de justificar la no oferta del Grec per manca d'alumnat (a priori ! com si fossin la pitonissa personificada ! )
Montse

Anònim ha dit...

Estic a la mateixa situació que "anònim!" amb els vist i plau de tothom... Gràcies Catò, sembla que tornes!!

Anònim ha dit...

sabeu si encara que només cursin grec en 1er. podem presentar-se a la selec.
un petó, Ramón
Carme

Unknown ha dit...

jo començo 4t l'any vinent, i el meu somni és llicenciarme en filologia clàssica i filosofia, tot i que aquest any han suprimit l'ensenyament de grec al meu institut. En la meva opinió, és una vergonya.

Anònim ha dit...

Tot i que ja fa un parell d'anys que està publicat aquest article l'he trobat avui. La situació sembla que no canvia, però. Sóc una alumna que curso l'humanístic i a 1r de batxillerat tampoc vaig poder fer grec; vaig haver de fer una optativa de la qual no em podré ni examinar a la selectivitat, doncs no està ofertada. vaig perdre el temps, cursant aquesta assignatura 4 hores a la setmana.

Em trobo ara a 2n, a poques setmanes de la selectivitat, fent Grec I. I peripècies per poder presentar-me a la selectivitat de grec II. A l'aventura.
Per si tot això fos poc, el grec queda marginat en totes les carreres, doncs no pondera mai 0.2.
Penso que no només s'arracona al grec, sinó que s'arracona al batxillerat humanístic en general. Què està passant?!

As ha dit...

He trobat aquest bloc just avui, encara que fa dos anys que va ser escrit l'article.

Què passa? Que tot es mesura pel mercat. Les persones som objectes en una prestatgeria on els valors humanístics no serveixen per res. De manera continuada aquest missatge és emès. I ja està dintre del subconscient de tothom. I ara, quan cada vegada hi ha menys demanda, surt car.

Vergonyós que el coneixement es mesuri en termes econòmics; vergonyós que se'ns idiotitzi; vergonyós que els deixem fer.

Jo, quan feia batxillerat, no vaig tenir bons professors de llatí i de grec. No vaig tenir la sort de que m'engresquessin amb les clàssiques. Tot i això el meu tarannà personal, la meva curiositat per les llengües i pel coneixement en general, no hagués estat el mateix sense aquest aprenentatge bàsic.