dimecres, 23 d’abril de 2008

Amor per la saviesa, amor per la bellesa

Hölderlin, Sokrates und Alcibiades

«Warum huldigest du, heiliger Sokrates,
Diesem Jünglinge stets? kennest du Grösseres nicht?
Warum siehet mit Liebe,
Wie auf Götter, dein Aug' auf ihn?»

Wer das Tiefste gedacht, liebt das Lebendigste,
Hohe Jugend versteht, wer in die Welt geblickt,
Und es neigen die Weisen
Oft am Ende zu Schönem sich.


«Per què tu, Sòcrates diví, enalteixes
constantment aquest jove? No coneixes res més gran?
Per què amb amor,
igual que als déus, l’esguarda el teu ull?»

Aquell que ha pensat allò més pregon estima allò que és més viu;
l’excelsa joventut l'entén aquell que va contemplar el món,
i es vinclen els savis
sovint, per fi, davant la Bellesa.
No, no vull referir-me a ni al Menó ni al Simposi de Plató... ni a Tucídides II, 40 (φιλοκαλοῦμέν τε γὰρ μετ' εὐτελείας καὶ φιλοσοφοῦμεν ἄνευ μαλακίας) . Els filòsofs, com ara Heidegger, prou s’han aturat a pensar en el vers Wer das Tiefste gedacht, liebt das Lebendigste. Bé, és una manera d’iniciar les seves reflexions, o donar peu a una discussió. Però avui em quedo només en l'amor per la Bellesa, vinclant-me davant seu, esguardant-la com una deessa coronada de clarors, esguardant-la silenciós. Potser algun dia entendrem l'excelsa joventut, tal com havia fet Sòcrates... O, per dir-ho amb Josep Carner, «potser aquesta bellesa sobrenatural és una transgressió de les lleis de la natura, i per això el seu càstig». Cadascú, doncs, pot pensar, si vol, en la seqüència ὕβρις / τίσις.

Abans d'ahir vaig reprendre Mort a Venècia. No sé quants dies tindré el llibre a les mans. Diuen de Thomas Mann que volia entendre aquella novel·la com una traducció en prosa d'aquest poema de Hölderlin. (Com que els maniacofilòlegs no podem estar-nos de la cita pertinent, vaig penjar un estudi sobre Mort a Venècia i Bacants. I com a record, ara ja purament remot, em ve a la memòria una alumna excel·lent, Elisenda Lamana: va fer un treball extraordinari sobre el llibret de Mann, però ja abans, als seus quinze anys, va llegir tota la Commedia dantesca, fins al punt d'afirmar amb un convenciment impertorbable davant de tota la classe, que era el millor llibre que mai havia llegit en la seva vida. I té raó.) Així que pugui, vindrà un llibre de poemes de Segimon Serrallonga, Maig de 1968, que en paraules de Ricard Torrents és, al seu torn, un palimpsest líric d'aquest poema de Hölderlin.

Per avui, només un desig: Bon sant Jordi 2008.


Francesco Hayez (1791-1881), Sokrates und Alkibiades (fresc)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies, Ramon, per evocar la poesia, en els temps que ens ha tocat viure. Bon Sant Jordi !
Montserrat T.

Mercè Collell ha dit...

Benvolgut Ramon:
Quan vaig rebre el teu correu no vaig poder obrir la pàgina del blog. Et felicito per aquest fragment, la pel.lícula Mort a Venecia és una de les més boniques que he vist. L'amor a la saviesa i a la bellesa són valors eterns, incòlumes, em consta que això és el que transmets als teus alumnes, o alemnys ho intentes. Personalment penso que és un dels valors estables en el ser humà i un ajut davant les vicissituts vitals. Em permeto recomanar el llibre de Gustavo Martín Garzo 'El jardin dorado' , aquest autor té un estil narratiu tan delicat i órfebre que sembla el quadre del Jardin de les Delicies en versió escrita.
Mercè Collell