dilluns, 12 de maig de 2008

Sobre la veritat en Tucídides i paraules amb un sentit nou

Un deixeble dels sofistes com era Tucídides descriu les conseqüències morals de la guerra del Peloponnès (III, 82-3) d'una manera objectiva i clara, observant com en són de volubles el significat de les paraules per l'ús que se'n vol fer. El passatge convé que sigui llegit a poc a poc perquè les connexions amb el que avui està passant en molts àmbits són més que evidents:

"Fins canviaren, per justificar llurs actes, el sentit ordinari de les paraules. L'audàcia irreflexiva era considerada coratge de camarada lleial, la vacil·lació prudent, excusa de covard, el seny, màscara d'un pobre home, i una intel·ligència completa, una completa incapacitat d'acció. L'impuls cec esdevingué la qualitat distintiva d'un home, i la precaució contra l'adversari, bella excusa per a defugir el perill. L'irascible era sempre objecte de confiança, i el seu contradictor, sospitós. El qui feia un complot amb èxit, era intel·ligent, i el qui n'havia descobert un, més hàbil encara. En canvi, el qui prenia mesures per no haver de recórrer a aquests procediments, treballava per desfer el partit i era un mort de por davant dels seus adversaris. En fi, era aplaudit el qui s'anticipava a un altre a fer una mala acció o el que l'hi atiava si no en tenia idea." Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès (trad. de Jaume Berenguer). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1955, pp. 57-60.

2 comentaris:

gemma montoya ha dit...

Una veritat com un temple, estimat Ramon.

Ramon Torné ha dit...

Doncs és una veritat com un temple proclamada per un deixeble dels sofistes!