El breu poema que reprodueixo forma part del recull de poemes Flames al jardí, llibre que Francesc Pané va comentar i llegir el desembre passat, en ocasió de la vuitantena trobada de poesia que organitza l'Associació de poetes terrassencs que presideix Francesc Palet i Setó. (Adjunto també l'enllaç a una breu notícia que en va treure el Diari de Terrassa.)
Tot repassant la nuada, hom s'adona ben bé que el poema s'insereix en la més pura tradició mediterrània, ple d'imatges i reminiscències que no passen desapercebudes ni queden a un segon pla: el símil del nou Ulisses, la imatgeria de Riba i Gabriel Ferrater, el mar/la vida, Súnion, l'amor, el retorn a la llar... Per això, com que n'hi ha per tondre una estona, tant de bo llegiu també tot el recull!
Temple
Cansat de mar i rems torno a casa,
amb la sentina plena del vi més dens.
Sobre el pont de la nau la costa és negra
i són de llet lunar els planys d’escuma.
Sobre l’escull es drecen les teves cames,
pedra blanca de Súnion, lliris d’amor.
Retorno emmorenit a casa, al temple
on escandir-te el vi que duc del mar.
(Francesc Pané, Flames al jardí, Lleida 2006, p. 9)
2 comentaris:
Estimat Ramon,
No para de meravellar-me la teva fidelitat. Ni la teva tenacitat delicada. Ni la teva oculta i rara tendresa per la saviesa, i per les persones (per molt que algunes no ens la mereixem).
T'agraeixo de valent (molt i molt) l'escoli que has fet en el teu bloc (jo l'escric amb "c", no sé per què). Sí: Riba hi ressona. I també Kavafis -pobres ells, que són invocats per mi amb una insensatesa que no mereixen!-
Et desitjo un bell estiu.
Abraçades.
Francesc.
Moltes gràcies, Francesc. Tingues, també, un bon estiu. Jo miraré de traduir poetes grecs.
Publica un comentari a l'entrada