divendres, 4 de juliol de 2008

Anacreontis cupido


Anacreont, de Jean Léon Gérôme

Endreçant unes dades he rellegit un post anterior sobre el corn d'Amaltea. I m'han vingut al cap uns versos d'Anacreont que són un consol per a tots els qui no destigem més del que ens pertoca:
ἐγὼ δ' οὔτ' ἂν Ἀμαλθίης
βουλοίμην κέρας οὔτ' ἔτεα
πεντέκοντά τε κἀκατὸν
Ταρτησσοῦ βασιλεῦσαι

Per mi, ni el corn d'Amaltea
voldria, ni cent cinquanta
anys regnar a Tartessos.

Fr. 361 PMG