divendres, 8 d’agost de 2008

Medicina i poesia

És recurrent l'esforç que suposa explicar aquesta imatge de Safo (fr. 31, 14 ss. L.P.) per part dels filòlegs:
... χλωροτέρα δὲ ποίας
ἔμμι, τεθνάκην δ᾽ ὀλίγω ᾽πιδεύης
φαίνομ᾽ ἔμ᾽ αὔτᾳ.
Maria Rosa Llabrés tradueix "estic més verda que l'herba...", Jordi Redondo "estic més pàl·lida que l'herba" i, força temps abans, Carles Riba "devinc més pàl·lida que l'herba". També Manuel Balasch, "més lívida que l’herba".Ugo Foscolo anà massa lluny traduint "e morta in viso com'erba che langue".

La imatge és frapant, desorienta, és molt potent. Una traducció literal desfà la idea romàntica de l'enamorat-babau i no ha de resultar estrany que Catul no traduís aquesta estrofa. Amb tot, un famós metge del s. XV, Michele Savonarola (l'avi de Girolamo), sense saber res del poema sàfic, va escriure que quan el malalt era prop de morir "diventa come verde ... alora iudica che la morte non è troppo da longa."


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vull aportar el meu punt de vista com a metge, a la qüestió de la lividesa verdosa a la que sembla al·ludir Safo. Existeix una malaltia que es caracteritza per una pal·lidesa amb lleuger matís verd. És la clorosi,(coneguda antigament "malaltia verda") i que és una forma de anèmia. Es caracteritza per manca d'energia, respiració curta, dispèpsia, mal de cap, i anorèxia o transtorns capritxosos de l'apetència alimentària. És una malaltia de noies joves, que acostumen a perdre pes per la pobre ingesta. Al romanticisme estava de moda (Les noies pàl·lides i que es desmaiaven sovint es consideraven eròtiques i atractives) i sovint moltes adolescents intentaven provocar-se la malaltia ingerint grans gots de vinagre. Actualment aquesta malaltia, que s'interpreta com a deficiència de ferro, té una menor incidència.
Amb les reserves que han d'acompanyar sempre els diagnostics retrospectius, apunto la possiblitat de que el tint verdós a que es refereix Safo fos el color d'una clorosi.

Xavir Sierra Valentí, Dr. med.

Ramon Torné ha dit...

Moltíssimes gràcies, Xavier, per aquest comentari. És una aportació que demostra com les Humanitats i la poesia van de la mà amb la ciència!