dimarts, 24 de febrer de 2009

Catul en la ficció

El passat divendres dia 20 de febrer vàrem tenir una sessió de lectura i comentari amb «Els amics dels clàssics», grup auspiciat per l'AIUMA i del que ja he parlat en algun altre moment. Aquesta vegada comentàrem els seixanta primers poemes de Catul, de temes i metres ben variats. Són els poemes que precedeixen el segon grup del corpus d'aquest poeta novus, un segon grup molt culte.

Com sigui, es comentà a bastament —sobretot per boca de Mercè Collell— que potser no s'hauria de contemplar i estudiar tant el poeta turmentat a mans de Clòdia/Lèsbia sinó turmentat perquè vol ser un poeta de l'amor. Simplement vol ser un poeta enamorat. Igual que Safo? El nom de l'amada li era un fet, un paper, del tot aliè. Catul volia expressar la seva filosofia de l'amor. I potser per això, dèiem a la fi, que tenim poemes com l'elegia consolatòria a Calvus (carmen 96) —que Carles Riba va traduir bellament en elegíacs (això últim no ho vaig dir).

Recomanació: de Pascal Quignard vull recollir la recomanació a llegir la seva novel·la, Le sexe et l'effroi. Afecció, distanciament, imaginació en la història... l'etern dualisme!