dilluns, 2 de febrer de 2009

Un déu cruel?

Llegint Les Geòrgiques de Virgili he topat amb aquest passatge que remunta al mite de les edats hesiòdiques però que deixa ben malparat Júpiter, potser tant o més que en el mite de Prometeu!
Ante Iouem nulli subigebant arua coloni:
ne signare quidem aut partiri limite campum
fas erat; in medium quaerebant, ipsaque tellus
omnia liberius nullo poscente ferebat.
ille malum uirus serpentibus addidit atris
praedarique lupos iussit pontumque moueri,
mellaque decussit foliis ignemque remouit
et passim riuis currentia uina repressit,
ut uarias usus meditando extunderet artis
paulatim, et sulcis frumenti quaereret herbam,
ut silicis uenis abstrusum excuderet ignem.
“Abans que Júpiter, no hi hagué cap conrador que treballés els camps, era fins sacríleg posar fites o dividir la plana en partions; eren de tots les collites, i la terra ho produïa tot, ella mateixa, amb més llibertat sense ésser sol·licitada. Fou Júpiter que donà el malèfic verí a les negres serpents, que ordenà als llops de rapinyar i al mar d’embravir-se, que espolsà la mel de les fulles, amagà el foc i aturà els rierons de vi que corrien arreu, a fi que la fretura creés, a força d’intents, les diverses arts, de mica en mica, i fes sortir dels solcs el brull del blat, i tragués el foc escondit dins les venes de la pedra.”

(Virgili, Geòrgiques, I 125-135. Traducció de Miquel Dolç, Fundació Bernat Metge, 1963.)

1 comentari:

Gemma Montoya ha dit...

Cruel no, Ramon, crec que més aviat posar les coses al seu lloc, els homes havien de viure amb unes limitacions i aquests dons només representen aquestes limitacions i la pèrdua d'una innocència.