dimecres, 18 de març de 2009

Dos poemes de Iannis Ritsos

El passat 12 de febrer vaig fer una escapada a Atenes amb els alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Matadepera. Vàrem coincidir, en el vol, amb l'amic i antic company de promoció, Eusebi Ayensa, avui director de l'Institut Cervantes a la capital grega. Em va obserquiar amb un llibre que ja he acabat de llegir: es tracta de la traducció de Les divuit cançons de la pàtria amarga, de Iannis Ritsos (publicat conjuntament per la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el CSIC). Hi va incloure una dedicatòria molt senzilla, molt ben pensada i que li agraeixo de tot cor:«Per a l'amic R.T. Després de tants anys, feliçment retrobat!»

Què puc fer, per a recomanar el llibre? La seva Introducció és impecable (tot un encert el record del dr. Alsina, introductor del grec modern a la U.B.), àgil, molt completa. Hi ha, en apèndix, uns comentaris que m'han fet verament feliç i que es llegeixen sense tallar l'alè, sobretot la biografia del poeta i les seves notes sobre la Ρωμιοσύνη. De la traducció en diré que és molt planera i fidel. Us copio dos breus poemes, crec que la sintonia no fallarà:
La Grecitat no la ploris

La Grecitat no la ploris quan va a agenollar-se
amb el coltell clavat a l’os, amb la soga nuada al coll.

Mira, de bell nou alça el vol i s’encoratja i creix
i fitora la fera amb la fitora del sol.


Poble

Un poble petit també lluita sense espases ni bales,
pel pa de tot el món, per la llum i la cançó.

Sota la seva llengua reté els crits i els visques
i si prova de cantar-los s’esberlen les pedres.

2 comentaris:

santi ha dit...

Xé, quina enveja! Estic imaginan-te sota l'Acròpoli llegint Ritsos.
Ja ens contarás més coses del viatge, oi?
Gràcies per la recomanació. Que ets membre de la Soc. Catalana d'Estudis Neogrecs?

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Bon dia, Santi! Sí, vam tornar contents i cansats. Amb ganes d'allargar-ho o repetir-ho, com pots imaginar. Un dia d'aquests, acabats els exàmens i avaluacions trimestrals, hem de fer un passi de diapositives. Serà una manera de recordar-ho. I tant!

De la SCEN, www.neogrec.org, no en formo part: no arribo pas a tot!