diumenge, 3 de maig de 2009

Malgrat tot superació

És cert: tenim els governants en contra. I els periodistes del règim també burxen (serà pel plat de llenties que es mengen). Els exemples arribarien ad infinitum: ho fan --no un sol cop-- sinó contínuament i escandalosa, sense escrúpols, acrítics amb la veritat, tendenciosos, amb una ironia repugnant. No cal afegir-hi gran cosa més: Ensenyament (perdó, Educació), can Seixanta. Del conseller no en vull recordar ni nom, ni la seva llei ni els efectes. Adéu als IES públics, adéu res publica. No hi ha diners per al batxillerat nocturn ni per a cobrir les hores de clàssiques perquè els dedicaran a subvencionar el batxillerat de la privada-concertada. Molt possiblement, i gràcies als responsables d'aquest Departament tan educatiu i ben educat, es podrien endur el rècord Guiness en mòbbing: 2/3 dels casos de mòbbing que pateixen els empleats de la Generalitat són professors. La notícia no és meva, va sortir a La Malla. El tema va in crescendo, però amb la LEC ja no faran ni el recompte. Davant del que veiem venir molts professors eviten "enfrontaments" amb les seves directives que, sense pietat ni cap mirament, menyspreen el seu treball com a professors. Amb la LEC al DOGC cap a on hem de girar-nos? Quo me vertam? Aquestes són unes imatges sobre els atacs dels esbirros de la Generalitat a uns ciutadans de Catalunya que protestaven davant l'alma mater sapientiae. També ens atonyinaran a nosaltres? Però no serà tan espectacular... Només que de l'arbre caigut tothom va a fer-ne llenya. Dèbil i debilitat, cansat de demanar el que em pertoca i fent la feina el millor que mai hagi pogut fer-la: tancat al cuarto fosc, sense defensa, sense agafador... sense cap argument. Tindran més drets els cínics mesells, farsants envejosos que s'han d'instal·lar el mes de juliol a la directiva de l'IES Matadepera: apa, no els barreu el pas, no vulgueu discutir les seves decisions, són pel seu bé, pel seu propi bé. Desertors de l'aula, inventors de sempre noves maneres d'agrupar i reagrupar els alumnes... amb professors de qui menyspreen l'especialitat. Cal dir res més? Governants i polítics que, com a molt, són uns mediocres: la gran majoria no saben ni parlar sense incórrer en faltes de gramàtica. Tots!... És que de joves sempre tenien assemblees, reunions i altres tasques prioritàries que no la d'aprendre, havien de forjar el seu modus vivendi, ja ho veieu, i l'estudi no era el seu fort.

I encara queda qui no es rendeix, mutil·lats i tot. Hi ha qui creu en la bellesa, el treball ben fet, en la superació.


4 comentaris:

Mariló ha dit...

Recte dicis, magister!

gmontoya ha dit...

Benvolgut Ramon:

He llegit el teu corprenedor missatge. Tens tota la raó. No som ningú, ans al contrari, menys que ningú.
I encara continuem drets.

PD: Val la pena tornar a estudiar per a les opos? o em dedico a quasevulla altra cosa?

Gemma, recient arrivada de l'estimad Itàlia.

Mertxu ha dit...

Aquí a la Comunitat Valenciana ja fa s'han concertat elS batxillerats. Si bé als pobles no s'ha notat massa aquesta concertació ( pobles on no hi ha concertada o ,si hi ha, no han ofertat mai batxillerat) a les capitals sí que està fent mal. Escoles religioses on abans estudiar batxillerat era molt car ara paquen només una petita senyal ( de 300 euros o més al mes, a només 23 euros). Però jo estava convençuda que messures d'aquest tipus eren pròpies de governs de dretes ( com el d'aquí) que sempre afoveriran a l'ensenyament privat. No podia imaginar-me que governs anomenats d'esquerra foren capaços de pendre tal decisió. I si el PSC m'ha decepcionat, ja no tinc nom per a qualificar l'actitud d'ESQUERRA REPUBLICANA. ¿ QUO VADIS, ESQUERRA?

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Ai, Mertxu! La poltrona...