dissabte, 8 d’agost del 2009

Aristòtil i Alexandre al nimfeu de Mieza

Imatges realment impressionants que el blog ΗΛΙΟΔΡΟΜΙΟN ha recollit del bosc sagrat de les Nimfes de Mieza a Macedònia. En aquest paisatge tan idíl·lic mestre i deixeble conversaven, l'un ensenyava l'altre... Qui no ho voldria visitar i recórrer amb l'ànima encesa? Qui no enveja els dies d'aquell jove, cridat a dir-se gran per a la història, al costat del seu mestre? I no enyoraria el mestre el temps que va passar al costat del seu alumne?

Som a meitat de vacances i ahir vaig rebre un correu d'un alumne de grec que ha acabat 2n de batxillerat: «Doncs mira, ara estava acabant d'arxivar tots els apunts de llatí i grec i no he pogut evitar enviar-te un email per agrair-te totes les coses que has fet per nosaltres, el que ens has ajudat...» Sí, em va costar acabar de llegir l'email i, havent-lo tornat a llegir, em vaig reafirmar en la convicció que una actitud humana autènticament viscuda té un efecte més gran i fa pensar molt més que cap altra cosa.




Com a lloc d'estudi i de sojorn els assignà (Filip) el nimfeu de vora Mieza, on encara avui ensenyen els pedrissos d'Aristòtil per a seure i els calladissos d'arbres per a passejars-se a l'ombra. Sembla que Alexandre no solament va rebre d'ell la doctrina moral i política, sinó que participà així mateix en aquells ensenyaments secrets i més profunds que els filòsofs anomenaven pròpiament acroamàtics i epòptics i que no comunicaven al vulgar. (Plutarc, Alexandre, cap. VII, 5-6)

Σχολὴν μὲν οὖν αὐτοῖς καὶ διατριβὴν τὸ περὶ Μίεζαν Νυμφαῖον ἀπέδειξεν, ὅπου μέχρι νῦν Ἀριστοτέλους ἕδρας τε λιθίνας καὶ ὑποσκίους περιπάτους δεικνύουσιν.
Ἔοικε δ Ἀλέξανδρος οὐ μόνον τὸν ἠθικὸν καὶ πολιτικὸν παραλαβεῖν λόγον, ἀλλὰ καὶ τῶν ἀποῤῥήτων καὶ βαθυτέρων διδασκαλιῶν, ἃς οἱ ἄνδρες ἰδίως ἀκροατικὰς καὶ ἐποπτικὰς προσαγορεύοντες οὐκ ἐξέφερον εἰς πολλούς, μετασχεῖν.

2 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

Hola! He descobert fa poc el teu bloc. És important recordar el bressol de la cultura mediterrània.

Salutacions cordials.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Moltes gràcies, Roser. El teu blog també és molt interessant!