dilluns, 30 de novembre de 2009

Comoditat i acomodar-se

Potser algun dia formaran part d'un recull d'Aurea dicta (però no com ho va dir Lucreci). Avui adjunto alguns pensaments que ens avisen d'aquesta manera d'afrontar certes coses.

Imagina que aquell que s'entristeix per qualsevol cosa s'assembla a un garrinet que, en ser sacrificat, crida i poteja. El mateix passa a l'home que es plany, sol i en silenci, en el seu llit. Tan sols a l'ésser racional li és concedida la facultat d'acomodar-se de bon grat als esdeveniments. En realitat aquesta conformitat és quelcom necessari. (Marc Aureli, Meditacions, X, 28)

* * *

Cor, cor meu, tempestejat per mals sense esmena,
redreça't! rebutja l'adversari, planta-li cara,
oferint el pit als aguaits de l'enemic, ben de prop,
amb fermesa: ni, vencedor, t'orgullis a la clara,
ni vençut t'amarguis, gemegant, a casa --
ans gaudeix dels goigs i cedeix als mals,
no massa: coneix quin amunt-i-avall té els homes.

(Arquíloc, fr. 128 W. Trad. J. Pòrtulas)