Sobre un llibre de retroversió i altres eines

Fa temps que el tenia en la llista i ara finalment l'he trobat en un gran "magatzem". Es tracta del recull de Richard Shilleto, Greek and Latin compositions (Cambridge 1901). Si algú no n'estava assabentat el gran magatzem és www.archive.org. És ple d'uploads. N'hi ha dels més variats. Només cal fer una cerca... fins i tot la Patrologia de Migne he trobat! O per als admiradors de Buster Keaton, aquí teniu l'enllaç a Les tres edats, la seva primera producció, en què l'edat de pedra, la Roma imperial i el segle XX conformen una tríade de quadres ben pintorescos. (Aquí obro un parèntesi: podeu mirar aquest web sobre el peplum, www.cinefania.com/peplum, hi teniu totes les pel·lícules indexades.)

Però el que m'interessava ara és remarcar la comoditat amb què es pot consultar el llibre de Shilleto: aquest n'és l'enllaç. Naturalment el teniu disponible en format PDF, en blanc i negre (B/W PDF) però potser la millor manera de gaudir-ne és mitjançant la seva consulta en línia: el sistema flip book (i flip book beta) permet de passar els fulls amb tota comoditat o cercar fins i tot mots dins el llibre. Diria que és un Googlebooks alternatiu... però potser més ben fet i tot. Cadascú podrà opinar!

Mentrestant, el web de Joan Coderch, www.akwn.net manté el seu ritme i el seu terreny: la seva activitat és constant i molt meritòria. La meva enhorabona, Joan!

Alceu 208a Voigt (326 L-P, 46A D)

Benvolgut Martí,

fa poc em demanaves en un correu si tenia la traducció d’un passatge dels Perses i d’aquest fragment d’Alceu per a un llibre de Literatura universal que publicarà Casals. L’una ja la tens. Del text d’Alceu em plau proposar novament el text amb algunes integracions i una traducció que, espero, sigui del teu gust. Afegeixo el testimoni d’Heraclit que comenta els primers versos: certament és una bella al·legoria de la nau de l’Estat, antiquíssima, i em va servir, amb altres exemples, per a postular temps enrere que un fragment iàmbic anònim (fr. 2 West) es podia atribuir al vell Soló (cf. Actes del X CEEC, vol. I, pp. 647-650). Les pàgines més encertades tractant el tema potser siguin les de Bruno Gentili, «Pragmatica dell’ allegoria della nave», Poesia e pubblico nella Grecia antica, Roma-Bari 1983, pp. 257-283. Fixa’t en Dante (Purg. VI, 76-78): «ahi, serva, Italia, di dolore ostello, / nave senza nocchiero in gran tempesta, / non donna di province, ma bordello.»

ἀσυν<ν>έτημμι τὼν ἀνέμων στάσιν·
τὸ μὲν γὰρ ἔνθεν κῦμα κυλίνδεται,
τὸ δ' ἔνθεν, ἄμμες δ' ὂν τὸ μέσσον
νᾶϊ φορήμ<μ>εθα σὺν μελαίνᾳ

χείμωνι μόχθεντες μεγάλῳ μάλα· [5]
πὲρ μὲν γὰρ ἄντλος ἰστοπέδαν ἔχει,
λαῖφος δὲ πὰν ζάδηλον ἤδη,
καὶ λάκιδες μέγαλαι κὰτ αὖτο·

χόλαισι δ' ἄγκυλαι, τὰ δ’ ὀή[ϊα [9]
[
[
τοι πόδες ἀμφότεροι μένο[ιεν

ἐ<ν> βιμβλίδεσσι· τοῦτό με καὶ σ[άοι
μόνον· τὰ δ’ἄχματ’ ἐκπεπ[ατ]άχμενα
τὰ] μὲν φ[ό]ρηντ’ ἔπερθα, τὼν [ . . . ] [15]

1 ἀσυν<ν>έτημμι Ahrens: codd. aliter / 3 ἂν codd. / 6 πὲρ Hermann: περὰ vel παρὰ codd. / 9 ἄγκυραι codd.: ἄγκυλαι Unger / 12 suppll. Page, Snell, Gentili-Catenacci / 13 suppl. Lobel / 14 suppl. Kamerbeek / 15 τὰ Kamerbeek; φ[ό]ρηντ’ Lobel

No entenc la revolta dels vents. Una onada rodola per aquesta banda, una altra per l’altra, i nosaltres som arrossegats al bell mig, amb la nau fosca, basquejant-nos sota aquesta tempesta. L’aigua de la sentina colga la base del pal mestre, el velam sencer ha quedat desfet, uns parracs enormes pengen, els ormeigs amollen, els timons . . . . que ambdós peus del velam continuïn lligats a l’estrop: només això em podria salvar. La càrrega ha quedat destrossada; una part s’ha perdut per la borda, de l’altra ...

* * *

Heraclit, Al·legories homèriques, 5 (p. 4 ed. Buffière)

Ἐν ἱκανοῖς δὲ καὶ τὸν Μιτυληναῖον μελοποιὸν εὑρήσομεν ἀλληγοροῦντα· τὰς γὰρ τυραννικὰς ταραχὰς ἐξ ἴσου χειμερίῳ προσεικάζει καταστήματι θαλάττης· [vv. 1-9] τίς οὐκ ἂν εὐθὺς ἐκ τῆς προτρεχούσης περὶ τὸν πόντον εἰκασίας ἀνδρῶν πλωϊζομένων θαλάττιον εἶναι νομίσειε φόβον; ἀλλ’ οὐχ οὕτως ἔχει. Μυρσίλος γὰρ ὁ δηλούμενός ἐστι καὶ τυραννικὴ κατὰ Μυτιληναίων ἐγειρομένη σύστασις.

En prou ocasions trobarem el poeta de Mitilene fent al·legories atès que, d’igual manera, compara els daltabaixos dels tirans amb una maltempsada del mar: [vv. 1-9]. Qui no suposaria, a partir de la imatge marina que obre immediatament el poema, que es tracta de la por al mar que ha sobrevingut a uns navegants? Però no és pas així! Perquè Mírsil hi és significat, i també ho és la seva conspiració de tirania que s’aixeca contra els mitilenesos.

Dos poemes de Iannis Ritsos

El passat 12 de febrer vaig fer una escapada a Atenes amb els alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Matadepera. Vàrem coincidir, en el vol, amb l'amic i antic company de promoció, Eusebi Ayensa, avui director de l'Institut Cervantes a la capital grega. Em va obserquiar amb un llibre que ja he acabat de llegir: es tracta de la traducció de Les divuit cançons de la pàtria amarga, de Iannis Ritsos (publicat conjuntament per la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el CSIC). Hi va incloure una dedicatòria molt senzilla, molt ben pensada i que li agraeixo de tot cor:«Per a l'amic R.T. Després de tants anys, feliçment retrobat!»

Què puc fer, per a recomanar el llibre? La seva Introducció és impecable (tot un encert el record del dr. Alsina, introductor del grec modern a la U.B.), àgil, molt completa. Hi ha, en apèndix, uns comentaris que m'han fet verament feliç i que es llegeixen sense tallar l'alè, sobretot la biografia del poeta i les seves notes sobre la Ρωμιοσύνη. De la traducció en diré que és molt planera i fidel. Us copio dos breus poemes, crec que la sintonia no fallarà:

La Grecitat no la ploris

La Grecitat no la ploris quan va a agenollar-se
amb el coltell clavat a l’os, amb la soga nuada al coll.

Mira, de bell nou alça el vol i s’encoratja i creix
i fitora la fera amb la fitora del sol.

Poble

Un poble petit també lluita sense espases ni bales,
pel pa de tot el món, per la llum i la cançó.

Sota la seva llengua reté els crits i els visques
i si prova de cantar-los s’esberlen les pedres.

Una realitat d'aquí a quatre dies

Que la tècnica avança rapidíssimament és innegable. L'esforç per a fer un ajornament continu quant a metodologia s'empassa el temps que hauríem de dedicar a aprofundir en coneixements. Veig les escenes d'aquest video i perdo el món de vista: Microsoft hi descriu la nostra vida el 2019. Penseu que això serà --com aquell que diu-- demà passat... Gairebé ni ens adonarem del que ens cau a sobre. I jo només pregunto: què serà de les humanitats clàssiques?

Medea a Vilanova del Vallès

Dissabte passat, 28 de febrer, a les deu del vespre va tenir lloc l'estrena de Medea al Centre cultural de Vilanova del Vallès a càrrec del grup Aigua amb gags, dirigit per Joan Sors. Hi participava una exalumna meva, Núria Bigas (dona del cor), i també un altre alumne de Literatura i Civilització gregues, Josep Ginestí (Egeu). Com que no m'ho volia perdre hi vàrem anar tota la família.

I el resultat diré que fou excel·lent. De primer per part del públic, que mantingué una sintonia total amb el tema que planteja la tragèdia. Per la seva banda, els actors, ni que es tracti d'un grup amateur, van demostrar una gran categoria i que havien assimilat molt bé l'obra. Hi hagué papers molt reeixits: Medea, la dida, Jàson, Creont... demostraren que havien captat molt bé el paper de cadascun. Això em va alegrar profundament. Una estona abans vaig poder saludar tant la Núria Bigas com en Jordi Ginestí. "Medea és una gran tragèdia, és d'una força tremenda", em comentava ella. En Jordi va explicar-me que havia assistit a una representació de la tragèdia que en ocasió de la Trobada presencial de la UOC farà tres o quatre anys a Bellaterra. Sí, va ser una sessió molt emotiva: conservo un record inesborrable de molts moments d'aquella representació --i altres-- de Tempus est iucundum molt ben dirigida per l'amic Enric Comas.

Tot i que les comparacions són sempre odioses, he de dir que ambdós grups que tinc ara com a referent van assimilar molt bé el text euripidi. Tempus est iucundum hi va saber mantenir una alta dosi de respecte i el moviment melodramàtic de l'original quedava ben palès. En el grup vilanoví semblava, per moments, que volien "jugar" amb el sistema d'actes (apagat de les llums): el ritme ja no és el mateix d'una tragèdia grega. El cor, en el grup de joves de Tempus est iucundum tenia un moviment peculiar, en el grup vilanoví integrava --potser excessivament?-- el personatge de la dida. Més frapant seria la qüestió de l'actualitat que es vol imprimir en la representació: sempre he volgut imaginar com en la representació d'Eurípides hom acaba posant el deus ex machina... Em deia una professora, Teresa Quintillà, que només havia vist Medea volant en el carro del Sol una vegada, en un muntatge preparat per Jesús Martínez, de l'IES Guindàvols. A mi personalment em costa seguir una representació d'una obra antiga, amb al·lusions a tot un món clàssic, però vestida a la moderna. És del tot cert que l'actualitat de Medea és més que indiscutible: en això, el llibre de Rena Fraden, recollint testimonis de presons de dones als EUA és més que eloqüent! Però ens les havem amb una tragèdia, amb unes lleis de representació que no es poden obviar... M'hauria agradat, en fi, que els dos fills de Medea, tot i tractant-se de dos personatges pràcticament muts (atenció, però, amb l'anotació escènica, que els manuscrits conserven en el v. 1270 , única en el teatre antic) haguessin tingut la presència indispensable. Ara, representar Medea sempre és tot un esdeveniment, un repte a la imaginació i a la disciplina, un encert de gust. Que continuï, doncs... I el proper 25 d'abril, a Montmeló, hi tornaré a anar.

La cultura clàssica és cultura feble

No ens enganyem perquè tothom ho sap. Si hi ha algú que té les de perdre som nosaltres. Ho he dit manta vegada (ja no em vaga ni de posar enllaços a posts anteriors). Ara els arriba al País Valencià una clatellada que ningú (?) no s'esperava: volen educar sense fonaments ni referents. Mi-te'ls si en saben! Per aquell costat és això, de l'Ebre als Pirineus serà allò... pertot arreu cops de bastó, ganivetada o queixalada. Amortitzen —i amortitzaran—, decapiten el Grec als IES de Catalunya: plou, fa sol o cau una pedregada, però a mi no em toca —pensarà més d'un.

L'actitud d'asfíxia indiferent i inanició que mostren envers el Grec i la Cultura clàssica a Catalunya no és més que un reflex d'una actitud més generalitzada. Avui ho llegia en un article de Salvador Cardús. Quants joves escolaritzats a Catalunya no s'interessen en absolut per la seva llengua ni per la seva cultura? Mostren una insensibilitat freda, total... I, amb ells i de retop, professionals i responsables d'altres àmbits culturals o educatius o polítics, insospitadament apàtics i muts. És la gran fal·làcia del mite —o de la moto— del progrés. Walter Benjamin apostava per un progrés amb la motxilla ben carregada, amb un coneixement pregon dels segles que ens han precedit. Però d'aquí a poc i amb la marxa que portem, del professor que dóna classes de Grec en un IES, una vegada sigui diluït per competències, suposades necessitats educatives de centre i tota una bateria de decrets o simples resolucions, no en quedarà ni el desideratum.

III premi Espiral Edublogs 2008

Reprodueixo la convocatòria d'enguany al premi Edublogs 2009. Crec que pot ser molt interessant per a tota la comunitat quironiana i afins:

L'Associació Espiral, Educació i Tecnologia, convoca el III PREMI DE EDUBLOCS 2009. Si vols presentar el teu bloc pots fer-ho fins el proper 3 d'abril omplint aquest formulari.

Aquest premi pretén reconèixer la IMPORTÀNCIA I LA REPERCUSSIÓ dels blocs en l'educació com a eina didàctica per al desenvolupament dels continguts curriculars i de motivació dels alumnes, RECONÈIXER LA TASCA que realitzen en la xarxa els formadors i les formadores, servir de FINESTRA ENGRESCADORA per a les noves sinergies educatives de la blogosfera i, per últim i no menys important, AFAVORIR LA GENERACIó D'OPINIONS I DEBAT sobre la necessitat d'avançar en l'ús dels blocs en els contextos educatius.

CATEGORIES DEL PREMI:

·Blocs de professors i professores,
·Blocs col·lectius de professors i professores,
·Blocs de centres educatius,
·Blocs d'aula,
·Blocs d'assessorament, formació i associacions educatives.

Enguany pots consultar les bases i les propostes presentades des d'aquest espai virtual. Tothom és convidat a participar-hi!