divendres, 7 de maig del 2010

Sobre la «Biblioteca de Autores Célebres» de Garnier

Tinc a la vista el handout del professor David Castro de Castro en ocasió d'una Jornada sobre traducció dels clàssics grecollatins el 2008 i que ha inspirat aquest post. Llegeixo, sense poder amagar el somrís, la interpretació i falsa traducció d'un epigrama de Marcial que José A. Insúa va fer a partir de la versió francesa que no va entendre i que tenia, al menys, una errada tipogràfica de fatals resultats en la inesperada triaducció.

Fixem-nos en el següent epigrama de Marcial i en la traducció d'Insúa:

Epigr. IV, 48
Percidi gaudes, percisus, Papyle, ploras.
cur, quae vis fieri, Papyle, facta doles?
paenitet obscenae pruriginis? an magis illud
fles, quod percidi, Papyle, desieris?
Si estimas, Papilo, tanto ser el paciente ¿por qué lamentas en seguida las consecuencias? ¿Por qué, Papilo, si tus deseos son colmados, manifestar tales sentimientos? ¿Te acuerdas de tus impuros goces, o te felicitas de que hayan terminado? (Marcial, Obras compl. París, Garnier, tomo I, p. 210)
Impossible de traduir així amb el text llatí davant: paenitet i fles (vv. 3 i 4). Sí que és comprensible, però, quan ens adonem del sentit que el traductor va donar al verb francès "repens" (entès venint de "repenser" i no de "se repentir") i de la confusió a què va induir l'error tipogràfic "plais" en lloc de "plains". Atenuada la culpa de l'original amb penes i treballs, el model d'Insúa va ser la traducció, també a l'editorial Garnier, de Verger-Dubois-Mangeart (volum força reeditat i, també, corregit):
Tu te plais à être le patient Papilus; et tu en pleures ensuite les conséquences. Pourquoi, lorsque tes désirs sont remplis, témoigner tant de regrets, Papilus? Te repens-tu de ta jouissance impure? ou bien plutôt te plais-tu de ce qu'elle a cessé? (vol. I, p. 195)

2 comentaris:

ANTONIO MARTÍN ORTIZ. ha dit...

Amic Ramon,

De tots nosaltres és conegut que hi ha vegades que qualsevol es veu amb dret de traduir el Llatí i el Grec, sense adonar-se que ambdues Llengües són de ben segur les més difícils a traduir. Si s’estudiés més el Grec i el Llatí, estic segur que no hi hauria tanta gent que s’atreveix a traduir-les.

Crec que cada vegada som més pocs els que respectem el Grec i el Llatí.

T’envio una cordial salutació,

Antonio

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Gràcies Antonio pel comentari. Segons tinc entès, el sou dels traductors era més que migrat i per això la qualitat se'n ressentia. No podien contractar pas traductors competents!