divendres, 2 de juliol de 2010

Herz und Mund und Tat und Leben

Tal dia com avui Bach va estrenar una de les seves Cantates més meravelloses: la que inicia el títol del post i porta el núm. 147 en el catàleg de Schmieder. A més del seu inici, joiós i majestàtic, conté dues seccions, la 6 i la 10, que li van donar fama i popularitat més que merescudes. Escric, en aquests moments, tenint en el pensament una entrevista que em va fer la sra. Glòria Farrés a Matadepera ràdio el mes de maig i  m'apresso a afegir que el seu programa Agagio és verament entranyable, com no podia ser d'una altra manera sota el seu guiatge.



La lletra d'aquesta cantata és d'allò més selecte: a més de parts escrites per ell mateix, Bach aprofita versos d'altres poetes (al menys tres: Salomo Franck, Martin Jahn i un altre d'anònim).

Intento donar ara una retroversió bastant elemental i al peu de la lletra d'aquesta primera secció, un bell canon, en què el ritme del vers original ve clarament marcat per un dímetre trocaic (que, en els dos versos finals, és sincopat).
Herz und Mund und Tat und Leben
Muß von Christus Zeugnis geben
Ohne Furcht und Heuchelei,
Daß er Gott und Heiland sei.


Κέαρ τε στόμα τε καὶ πρᾶξις καὶ ζωή
μαρτύριον τοῦ Χριστοῦ τιθέντων
ἄνευ δειλίας ὑποκρισίας τε
ὅτι οὗτος θεὸς καὶ σωτήρ ἐστιν.