dimarts, 14 de setembre de 2010

Una col·lecció de traduccions imprescindible: «Los clásicos de Grecia y Roma»

Calia prendre la decisió sense més dilació i així ha estat. «Los clásicos de Grecia y Roma» és una antologia de la magna «Biblioteca Clásica Gredos», iniciada el 1977, guardonada reiteradament i que ara publica RBA en una de les seves sèries de llibres col·lecionables. La selecció comprèn, ni més ni menys, que cent cinquanta entregues de llibres editats bellament i en unes condicions de tracte immillorables. En destaquen l'Homer, Plató, tot Virgili, tot Heròdot, Tucídides,Titus Livi... Les traduccions publicades han esdevingut canòniques i ara són prologades amb introduccions una mica més senzilles, més a l'abast del lector mitjà (qui no enyora la sàvia Introducció a Èsquil de M. Fernández-Galiano?): Emilio Crespo per a la Ilíada, José Manuel Pabón per a l'Odissea, Torres Esbarranch per a Tucídides, una plèiade magnífica per als Diàlegs de Plató, l'Heròdot de Carlos Schrader, cinc tractats d'Aristòtil traduïs per la flor i nata, el Menandre de Pedro Bádenas, Cèsar prologat per P. J. Quetglas i traduït per Valentín García Yebra, Catul, el Sal·lusti de Bartolomé Segura, el Virgili d'Echave-Sustaeta, tot l'Horaci de Moralejo, quatre de les magna opera d'Ovidi (les Metamorfosis traduïdes per Ruiz de Elvira), les cartes i les tragèdies de Sèneca, Flavi Josef, Marcial, Juvenal, Persi, Tàcit, Suetoni, Apuleu, Plini, Pausànias, Plutarc, Llucià....




Que se'm fa la boca aigua, no ho negaré pas. Sí, ara és el kairós i per això demano que no hi hagi cap biblioteca, cap centre docent o de cultura, cap amant del món grecorromà que no deixi de tenir un lloc preferent per a aquesta col·lecció de clàssics grecoromans tan necessària com l'aire que respirem. En un moment en què els clàssics han estat deslligats de qualsevol obligatorietat dins el cànon escolar, «se'ns presenten més audaços i diversos, i es fan valer per llur pròpia elegància, llur saber, vivacitat i profunditat literària» (Carlos García Gual). Aquelles paraules i reflexions, aquelles fantasies, les narracions i les històries que han esdevingut tan familiars (i tant estranyes i controvertides, discutides o imitades mil vegades) tot al llarg de la història del món Occidental, no ens han de continuar fent companyia?

4 comentaris:

Mariló ha dit...

La vaig començar fa dos anys i vaig pel volum 101, paga la pena!

Gerard 1410 ha dit...

No preferiu els clàssics de la Bernat Metge?

Salutacions

Mariló ha dit...

Gerard, es pot gaudir de totes dues, no cal triar.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Benvolguts amics,
trobo ambdues col·leccions de gran qualitat. Cadascuna amb les particularitats que li són pròpies. En un altre post anterior també vaig parlar de la col·lecció de la Fundació Bernat Metge.