dilluns, 20 de desembre de 2010

Joan Maragall, «Els núvols de Nadal»

Amb l'avinentesa de l'any Joan Maragall us vull a enviar la meva felicitació nadalenca i desitjar-vos un feliç any nou amb un poema seu. Era precisament un dia com avui, un 20 de desembre (però del 1911) que va morir l'insigne poeta.


   ELS NÚVOLS DE NADAL

   Els núvols de Nadal no sé què tenen
   que són manyacs: no posen
   gens de malicia al cel;
   pel blau puríssim dolçament s’estenen,
   a la llum de la posta suaus s’encenen
   i deixen veure algun estel.

   És una de les coses més alegres
   Veure entre núvols els estels brillar.
   Tenebres de Nadal no sou tenebres;
   més hi veig en vosaltres que en el dia clar.

   Ai, nit, que vas passant silenciosa;
   ai, núvols blancs que entre els estels correu;
   ai, llum que no ets enlloc, misteriosa;
   ai, portal de Betlem, que ets tot arreu...!

   Quan me volgueu donar més alegria
   parleu-me dels Nadals ennuvolats,
   i em veureu com infant que somnia,
   que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

(La darrera estrofa va ser publicada en les primeres edicions: al diari «Ilustració Catalana», núm. 30, desembre de 1903 i en el llibre de poemes Les disperses, del 1904. El poeta no va incloure aquesta estrofa en l'antologia de poemes per ell preparada, Tria, del 1909.)