dimarts, 5 d’abril de 2011

Església primitiva i organització

Dels sacerdots pagans l’Urbs va adoptar l’estola, l’ús de l’encens i de les espelmes enceses davant de l’altar i l’arquitectura de les basíliques. Però les influències del paganisme no es van limitar a aspectes de caràcter formal. Els constructors de l’Església es van apropiar especialment de l’armadura administrativa de l’Imperi i la van calcar per instituir al costat i contra cada governador de província un arquebisbe, i al costat i contra cada prefecte un bisbe. A mesura que el poder polític s’afeblia i l’estat anava a la deriva, els representants de l’Església n’heretaven les tasques. Quan Constantí va accedir al poder, moltes de les funcions dels prefectes, considerablement desprestigiats, ja les assumien els bisbes. Indubtablement, l’Església era l’hereva designada i natural de l’Imperi en decadència. Els jueus li havien donat una ètica; Grècia li havia donat una filosofia; Roma li estava donant la seva llengua, el seu esperit pràctic i organitzatiu, la seva litúrgia i la seva jerarquia.