Prendre la iniciativa i atansar-se al desvalgut
és un dels misteris nadalencs que la humanitat reviu amb agraïment
i recorda, d'una o altra manera (a nivell còsmic i al nivell més íntim i personal), des de fa segles.
I’ll help you climb stairs, if you just can’t walk.
I’ll be your safety and you’ll be my love.
6 comentaris:
Molt bonica, Ramon, la teva reflexió, i també la imatge que l'acompanya. Jo encara crec en el Nadal. Em retorna la il·lusió i una calma interior especial. Com quan era nena i no notava ni necessitats ni absències.
Una forta abraçada! Feliç Nadal i un 2012 que desafiï els pitjors pronòstics i, com per sorpresa i miracle, sigui amable amb la bona gent, sobretot amb aquella que més ho necessita.
Moltes gràcies, Mònica, pel teu comentari: una molt encertada reflexió, molt humana i coherent. La necessitat de l'avui passa per entendre el que esperem des de sempre. Gràcies també pels teus bons desitjos!
Molt Bones Festes Ramon! I que el 2012, tot i preveure que serà un any difícil, ens porti almenys una mica més d'humanitat i que aprenguem a valorar les petites coses bones que cada dia ens ofereix la vida. Si ho intentem, segur que tot ens anirà millor.
Una abraçada!!
La imatge que acompanya les teves paraules, Ramon, és tendríssima. Em recorda, posats a recordar, la cançó "Les vieux amants"... dos vellets que es donen la mà i s'ajuden mutuament. És senzillament recomfortant.
Eulàlia, sí, les "petites bones coses" del Nadal cal perpetuar-les.
Sí, Ramon, jo també penso en Jacques Brel de vegades. "...Mon amour, mon doux, tendre et merveilleux amour; de l'aube claire jusqu'à la fin du jour: je t'aime et encore tu sais je t'aime..." Com es podria aprofundir en aquest dualisme humà, amor i seguretat?
Publica un comentari a l'entrada