dilluns, 16 de gener de 2012

Ressons de l'Olimp



Ahir diumenge a Parets del Vallès assistírem l'estrena d'un espectacle a la vegada interessantíssim i de qualitat indiscutible: Ressons de l'Olimp. Es tractava de donar vida —i, en certa manera, argument— a alguns dels fragments de música grega antiga que han resistit el pas del temps, l'oblit, o el destí de la incúria. El treball, dirigit per Maribel Panosa i Toni Gómez, posa davant nostre un periple que arrenca amb Apol·lo (amb el pean  musicat que es troba en la famosa inscripció de Delfos) i es tanca amb Dionís. A l'endemig s'evoca la Musa de la Pítica I de Píndar, Hèlios i èter juntament amb Nèmesi segons els versos anotats de Mesomedes de Creta, fins arribar al seu clímax amb el carpe diem de l'epitafi de Sícil i el breu himne a Demèter (el XIIIè).

La seqüència i programa d'aquest guió es tradueix en un seguit d'estats psicològics sota la pell d'uns personatges —unes ballarines que van fer gala d'una exemplar execució, plena de força i sentiment— que evolucionen davant espectadors transportats a un ambient remot i beatífic, com l'Olimp mateix. Llums i vestuari (els vestits s'inspiren molt d'aprop en el peple dòric) ens submergeixen suaument en aquella éntechnos sophía que tant lloava Plató, a la vegada que recreen i donen entenent, gràcies a l'estudi de la iconografia i del codi gestual que es desprèn de les obres dramàtiques antigues, com els grecs tenien una cura per la seva psychē realment exquisida.  La interpretació de la vox feminae és a càrrec d'Olga Miracle, una soprano amb currículum internacional; la interpretació musical ha estat magistralment estudiada tot recreant instruments antics, aulos, tricord, lira, cròtals, tympanon... per Pepe Luna i Mauricio Molina, tots ells membres del grup Arqueoescena que ja va preparar, temps enrere, Set moviments de l'Antic Egipte. Tant de bo els projectes d'aquest grup puguin donar més fruits encara! (Per la meva part els estic molt agraït per haver confiat en mi i haver-me permès de col·laborar.)

4 comentaris:

Margalida ha dit...

Puc assegurar que aquests mots de lloança són ben encertats. Va ser un espectacle molt emotiu i d'un gran rigor arqueològic i artístic. Voldria només afegir-hi un detall: una esplèndida versió catalana dels textos grecs a cura de Ramon Torné.
L'enhorabona a tot l'equip i molt Bona Fortuna!
Esperem poder-lo veure ben aviat arreu!
Margalida Capellà

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Moltes gràcies, Margalida. En tot cas, el mèrit principal és dels artistes.

Olga ha dit...

Felicito a tothom per la funció de diumenge. Ha estat un treball en equip, amb l'aportació conjunta d'artistes i entesos en els estudis clàssics.
És tot un plaer donar vida amb la veu a aquestes melodies immortals. Potser Zeus, Apol.lo i Demèter ens han sentit des de més enllà, i diran a les Muses que ens segueixin inspirant en el nostre camí artístic. I Dionís, agraït, ens seguirà aportant alegria i disbauxa, per poder gaudir, nosaltres -indefensos mortals- del nostre temps que s'apressa vers la fi.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Gràcies, Olga. Sí, tant de bo Apol·lo i les Muses continuïn inspirant-nos!