diumenge, 15 d’abril de 2012

Josep Carner: A l’antiga pedrera del Mèdol

Fent via cap a Tarragona, Scipionum opus, es troba una bella relíquia, "el Mèdol", que any rere any visitem amb els alumnes. Avui dono notícia del poema de Carner publicat per primera vegada en el Segon llibre de sonets (1907, p. 7) i que trobem novament a les Obres completes (ed. Selecta, Barcelona 1968, p. 69), edició que ell mateix revisà.

A l’antiga pedrera del Mèdol

Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes ertes.
oh desolació d’una maternitat!
Vàreu pujar l’acròpolis, el temple, la ciutat:
afany de déus i d’homes us ha deixat desertes. 
Els déus han mort. Dels homes les gèneres incertes
de nom i llei mudaren. I, sota nou poblat,
i en pedra tota rosa d’orgull d’eternitat,
encara avui es migren futures descobertes.
Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes lasses!
Oh monument al somni perdut de dues races!
les heures us emparen com un mantell serè.
I els pins en la fondària, del sol a la recerca,
com el xiprer s’afinen en abrivada enterca:
dins clota de centúries encara troben fe.

2 comentaris:

Enric Blanes ha dit...

Al penúltim vers hi ha un error mecanogràfic: 'brivada' per 'abrivada'. També caldria marcar les estrofes, atès que es tracta d'un sonet (d'acord amb l'edició que el 1992 Jaume Coll va fer de 'Poesia' de 1957). -- Un poema de joventut de Carner, que fa goig de tornar a llegir.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Benvolgut Enric,

moltíssimes gràcies per les observacions! Ara mateix ho poso tot bé. Vaig trobar, d'ocasió, les OC d'En Carner i a estones les llegeixo. També havia comès una altra errada: havia escrit Obres Selectes i no Obres completes!