dilluns, 23 d’abril de 2012

Una al·lusió a les Cerealia en «La Sardana» de Joan Maragall

Aquest bell poema, que molts recordem des que érem infants, ha estat considerat una obra mestra, un homenatge a la dança que simbolitza el poble català. Ocupa un lloc central a Visions & Cants i, en la imatgeria del poeta, ja sabem com de la dança només en podia dir «les coses més altes».

Els versos 31-34 fan una referència no velada a les Cerealia, les festes en honor de Ceres, protectora de les collites anyals a l'antiga Roma. La sardana, doncs, vindria a perpetuar aquell ritual. En una diada com la d'avui, el poema ens pot acompanyar de grat:

          [...]
          Potser un temps, al bell mig, s'hi apilaven
          les garbes polsoses del blat rossejant,
          i els suats segadors festejaven
          la pròdiga Ceres saltant i ballant...
          [...]


2 comentaris:

Martí ha dit...

Molt ben trobat el poema.
Feliç Sant Jordi

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Gràcies, Martí. Sí, el poema és ideal per a un dia com avui.