dilluns, 22 d’octubre de 2012

De Plini el Vell

Llegint la novel·la de Robert Harris, Pompeia (Edicions 62), he topat amb el moment en què se'ns descriu l'erupció del Vesuvi. Aquesta és la reacció que devia tenir el vell científic davant del prodigi que veien els seus ulls en ser desvetllat per la seva germana:
...
—Germà, desperteu-vos. Hi ha una cosa que voldreu veure.
De seguida va obrir els ulls.
—L'aigua, ja corre?
—No. No es tracta de l'aigua. És com si hi hagués un gran incendi a la badia que vingués del Vesuvi.
—Vesuvi? —va parpellejar, mirant-la, i després va cridar a un esclau que hi havia a la vora—: Les meves sandàlies! De pressa!
—Germà, si us plau, no feu esforços...
Ni tan sols no va esperar que li duguessin les sabates. Per segona vegada aquell dia, va marxar descalç avançant pesadament sobre la gespa seca del pati. Quan hi va arribar, la major part dels esclaus de la casa estaven arrenglerats a la barana amb la mirada girada cap a l'est per damunt de la badia en direcció al que semblava un pi pinyoner gegant format per fum i que s'estenia per la costa. Un tronc gruixut i marró, amb taques negres i blanques, ascendia quilòmetres en l'aire, i produïa en la capçada un cúmul de branques emplomades. Al mateix temps semblava com si aquelles fulles amples s'estiguessin dissolvent per les vores inferiors i comencessin a despendre una boira prima de color de sorra cap a la terra.
Un dels axiomes de l'almirall, un que li agradava molt de repetir, era que, com més observava la naturalesa, menys tendència sentia a plantejar-se cap asserció que afirmés que hi havia res impossible per a ella. Però de ben segur que allò era impossible. Res del que havia llegit, i ho havia llegit tot, s'acostava mínimament a la descripció d'aquell espectacle. Potser és que la naturalesa li estava concedint el privilegi de presenciar una cosa que mai abans no s'havia registrat a la història? Aquells interminables anys d'anar acumulant fets, l'oració amb què havia tancat la Història natural, «Salve Naturalesa, mare de tota la creació, tingueu present que d'entre tots els homes de Roma sóc l'únic que us ha lloat en totes les vostres manifestacions, mostreu-vos graciosa envers mi», és que finalment tots aquells esforços rebien la seva recompensa? Si no hagués estat tan gras, s'hauria deixat caure de genolls.
—Gràcies —va murmurar—. Gràcies.
Havia de posar-se a treballar de seguida. Pi pinyoner... tronc alt... branques emplomades... N'havia de deixar constància per a la posteritat mentre encara tingués les imatges fresques a la memòria.
...
 La novel·la de Harris narra les aventures d'un enginyer, Atili, que intenta posar remei als problemes d'aigua que devia patir aquella comarca hores abans d'esclatar el Vesuvi. Hi ha aquest web, completíssim, sobre les molt diverses activitats dels enginyers romans: tot un món que Traianvs.net posa al nostre abast.