dijous, 27 de desembre de 2012

Cal·límac dins la torre d’ivori

Sempre hi serem a temps per a reclamar l'originalitat dels poetes que practicaven l'art per l'art, l'art que no pensa en el gran públic, ni en la catarsi... ni en res més que en l'art mateix, l'art inabastable, inútil o independent de qualsevol moda?

              Ἐχθαίρω τὸ ποίημα τὸ κυκλικόν, οὐδὲ κελεύθῳ 
                  χαίρω, τίς πολλοὺς ὧδε καὶ ὧδε φέρει· 
              μισέω καὶ περίφοιτον ἐρώμενον, οὐδ' ἀπὸ κρήνης 
                  πίνω· σικχαίνω πάντα τὰ δημόσια. 

               (Epigr. 28 Pf = AP XII, 43) 

              Abomino el poema del cicle i no m’agrada el camí 
              que emmena la multitud d’un lloc a un altre. 
              Odio fins l’amant bagassejat i no bec de la font: 
              em repugna tot el que és comú.