dimarts, 18 de desembre de 2012

Riba sobre Kazantzakis

Per a la Montserrat Tudela (recordant Kazantzakis)

En una carta inèdita publicada per Eusebi Ayensa fa uns mesos a D'una nova llum, després de qualificar el poeta cretenc de genial, Riba afegeix:
«Trazaría desde él una línea que llegaría a los más grandes clásicos de la Hélade sin interrupción, aunque pasando un largo trecho por debajo del suelo, a través de la tierra Madre; la vida en él tiene una fuerza telúrica, de comienzo eterno, de humanidad súbitamente nueva y usando de una vida nueva enteramente, hasta una ferocidad a la que uno no puede aplicar sin reservas la noción de pecado». 
Si volia refer aquest camí que el dugués als grans clàssics, no pensaria el nostre poeta en Èsquil (sobretot en l'Orestea) més que en Sòfocles i Homer?

2 comentaris:

Montserrat Tudela ha dit...

Moltes gràcies, Ramon, per la dedicatòria!
Admiro Kazantzakis...

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Caldrà llegir més Kazantzakis, doncs.