Ahir diumenge a
Parets del Vallès assistírem l'estrena d'un espectacle a la vegada interessantíssim i de qualitat indiscutible:
Ressons de l'Olimp. Es tractava de donar vida —i, en certa manera, argument— a alguns dels fragments de música grega antiga que han resistit el pas del temps, l'oblit, o el destí de la incúria. El treball, dirigit per Maribel Panosa i Toni Gómez, posa davant nostre un periple que arrenca amb Apol·lo (amb el pean musicat que es troba en la famosa inscripció de Delfos) i es tanca amb Dionís. A l'endemig s'evoca la Musa de la
Pítica I de Píndar, Hèlios i èter juntament amb Nèmesi segons els versos anotats de Mesomedes de Creta, fins arribar al seu clímax amb el
carpe diem de l'epitafi de Sícil i el breu himne a Demèter (el XIIIè).
La seqüència i programa d'aquest guió es tradueix en un seguit d'estats psicològics sota la pell d'uns personatges —unes ballarines que van fer gala d'una exemplar execució, plena de força i sentiment— que evolucionen davant espectadors transportats a un ambient remot i beatífic, com l'Olimp mateix. Llums i vestuari (els vestits s'inspiren molt d'aprop en el peple dòric) ens submergeixen suaument en aquella
éntechnos sophía que tant lloava Plató, a la vegada que recreen i donen entenent, gràcies a l'estudi de la iconografia i del codi gestual que es desprèn de les obres dramàtiques antigues, com els grecs tenien una cura per la seva
psychē realment exquisida. La interpretació de la
vox feminae és a càrrec d'
Olga Miracle, una soprano amb currículum internacional; la interpretació musical ha estat magistralment estudiada tot recreant instruments antics,
aulos, tricord, lira, cròtals,
tympanon... per Pepe Luna i Mauricio Molina, tots ells membres del grup
Arqueoescena que ja va preparar, temps enrere,
Set moviments de l'Antic Egipte. Tant de bo
els projectes d'aquest grup puguin donar més fruits encara! (Per la meva part els estic molt agraït per haver confiat en mi i haver-me permès de col·laborar.)
