dijous, 24 de gener de 2013

Etiologia i etimologia al «Tirant lo Blanc»

El capítol XXXII del Tirant comença amb el relat d'un mite, gairebé de caràcter etiològic sobre l'origen de l'orde de cavalleria, que el comte de Varoic, convertit novament en ermità, llegeix al jove Tirant del llibre Arbre de Batalles. El relat posa davant els nostres ulls un panorama ben dessolador, un autèntic caos còsmic: «Fallint en lo món caritat, llealtat e veritat, començà mala voluntat, injúria e falsedat, e per ço fon gran error entre lo poble de Déu, e gran confusió.» A fi de posar aturador a aquesta situació tan penosa «de tot lo poble [de Déu] foren fets milenars, e de cascun miler fon elet un home més amable e de més afabilitat, més savi, més lleal, més fort, e ab més noble ànimo, ab més virtuts e bones costumes que tots los altres. E aprés, feren cercar de totes les bèsties, qual seria més bella, més corrent e que pogués sostenir major treball, e qual fos més convinent per a la servitud de l´home, e de totes, elegiren lo cavall e donaren-lo a l´home qui fonc elet de mil hòmens u, per ço aquell home hagué nom cavaller, com haguessen ajustada la més noble bèstia ab lo més noble home.»

Explicat, doncs, l'origen mític de l'orde de cavalleria i atorgant-li un sentit quasimessiànic i civilitzador (el cavaller encarna l'harmonia «de la més noble bèstia ab lo més noble home»), el relat entrarà en una segona fase, amb un nou tombant. Ara se'ns barreja amb la història. Serà, però, la història quasimítica, la història dels orígens, aquella que remunta a les gestes de Ròmul i datada «a cinc mília e trenta-un anys aprés de la creació d´Adam...»

Doncs bé, sempre segons l'Arbre de Batalles, «elegí lo dit rei Ròmulus mil hòmens jóvens d'aquells que ell conegué que serien millors en armes, e armà'ls e féu-los cavallers, e posà'ls en dignitats, e donà'ls grans nobleses e que fossen capitans de les altres gents e fossen defenedors de la ciutat; e foren nomenats miles, e açò perquè foren mil, tots fets cavallers en un temps.»

Hàbilment Joanot Martorell fa confluir a la vegada els elements i autoritats necessaris per a atorgar la veracitat justa i perfecta —sempre als ulls de Tirant i dels seus lectors contemporanis— que fonamenta moralment, històricament, àdhuc etimològicament, el propòsit i actuacions del nostre protagonista com a cavaller, «l'home qui fonc elet de mil hòmens u» i seguidor d'aquell altre miler que Ròmul va nomenar.