Tots els qui manen acaben eternitzant la seva pròpia mort. El seu rostre apàtic i fred és l'únic que en queda, igual que l'estàtua colossal de Constantí. Un record egoista, un caprici d'un instant, que els segles, cada dia que passa, veuen més de cua d'ull: sense voler saber, ni admirar, ni rebatre res. En vida no calia pas tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada