dimarts, 23 d’abril de 2013

Cartes de Sir Roger A. B. Mynors

Per als llatinistes el nom de R.A.B. Mynors no necessita presentació. Només cal mirar el catàleg de la OUP i s'adonaran de la seva capacitat i qualitat del treball: les seves edicions de Catul, Plini el jove i, sobretot Virgili, són un aval més que solvent.

Jo estudiava segon curs de filologia clàssica a la UB. Llegíem el llibre IX de l'Eneida (no recordo si el preparàvem pel nostre compte o era a classe). Com sigui, al vers 120 hi havia un mot que em semblava ininteligible, urgineae. En realitat havia de ser uirgineae —així m'ho confirmaven totes les altres edicions—. Vaig escriure, no sense temor, al savi i ell, amb una naturalitat i senzillesa que depassen qualsevol previsió, em va respondre. He trobat a la xarxa un altre lloc que reprodueix algunes cartes seves (la seva lletra arrodonida i menuda, segurament d'una estilogràfica, amb la línia lleugerament inclidada cap amunt, fa que els seus papers siguin perfectament identificables) però avui reprodueixo les dues cartes que em va enviar entre l'abril i maig de fa més de vint-i-cinc anys (també s'hi hauria d'afegir un volum de les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes editat per H. Fränkel, amb dedicatòria, és clar). Són records, per a mi gens llunyans, d'un temps ben especial.