dilluns, 29 d’abril de 2013

Falta una nova «Ciropèdia»



Ho va deixar dit Joan Crexells fa temps: «La lliçó de Xenofont és que no cal tenir les idees sublims per ésser un gran escriptor. Però, que cal escriure quan es tenen idees i no simples gèrmens d’idees.»

Per aquest, i altres motius, es pot considerar Xenofont un clàssic. I davant la inseguretat, la inestabilitat, el desencís, etc. que pateixi qualsevol poble o qualsevol individu, els clàssics han de fer de guia i referent. No altrament, com a observador i coneixedor de la ψυχή humana, el nostre polígraf comença avisant, al mateix inici de la seva Ciropèdia (I, 1, 2): ἄνθρωποι δὲ ἐπ' οὐδένας μᾶλλον συνίστανται ἢ ἐπὶ τούτους οὓς ἂν αἴσθωνται ἄρχειν αὑτῶν ἐπιχειροῦντας. Però dedicarà tots els seus esforços a escriure una obra per a desmuntar i explicar per què una tal predicció mai no es va produir entre els contemporanis de Ciros. I ara hom podria exclamar: falta una Ciropèdia per al segle XXI. Altrament molt em temo que les crisis i els desencerts no tindran aturador. I, encara, em demano, quantes vegades aquells que s'han erigit en representants i governants del poble hauran llegit, estudiat i meditat els clàssics?