dilluns, 27 de maig de 2013

ΦΥΓΟΜΑΧΟΣ

Totes les cultures on s'hagi  manifestat el bel·licisme sota qualsevol forma o sigui quin sigui el motiu, mostren una cura especial per castigar els covards en el camp de batalla. El primer nom que ocuparia la nòmina de covards confessos, fóra, per força, Arquíloc, que s'ufanava de ser un ῥίψασπις en tota regla (fr. 8 Tarditi). També Simònides va dedicar paraules sense consol a aquell que girés cua enmig de la brega: ὁ δ'αὖ ϑάνατος κίχε καὶ τὸν φυγόμαχον ( fr. 524 PMG).

Però tot i els anys que hi ha pel mig, al cap. XCII del Tirant llegim com era castigat un cavaller que no fos fidel al seu jurament o «fugís de batalla». Potser les dues coses que més criden l'atenció siguin el ritual que hom executava amb un succedani de cavaller, un ninot de fusta, i com aquest era condemnat a morir de fam. Això últim em recorda, en certa manera, la fi d'alguns traïdors, com Pausànias:
«...en presència de tots pendran un home de fusta que tendran aparellat, e batejar-l’han ab totes aquelles cerimònies que són acostumades en lo baptisme, e posaran-li lo nom mateix del cavaller, e aprés lo desagraduaran de tota la fraternitat; e, si porà ésser, aprés daran-li carçre perpètua, e aquí el faran morir.»