dimarts, 3 de setembre de 2013

Buscar una possessió activa de la llengua

L'expressió no és pas meva. Trobem aquest objectiu en una carta-memòria de Carles Riba datada del 1927 i pot il·luminar en força aspectes d'aplicació didàctica avui dia. Hi llegim el següent paràgraf que ve a completar el que, en un primer pas, serien els coneixements gramaticals per paradigmes:
(...) Però una llengua sols és realment posseïda quan és en nosaltres en estat actiu; és a dir, quan a la lectura d'un autor no solament es copsa el matís d'expressió que ell ens ofereix, ans també es té consciència clara dels altres matisos entre els quals s'ha decidit. Que això és indispensable per a un bon traductor, o almenys per a qui aspiri a esdevenir recensionador de textos, és evident.
(Ja en aquells temps Riba assajava tant la lectura del grec en la pronúncia històrica al costat de l'erasmiana.)