...I també documents de la història local

Que la llengua llatina ha estat vehicle de cultura durant mil·lenis ningú no ho posa en dubte. Ciència, filosofia, teologia, literatura i tota mena d'arts s'han conreat en llatí. Ara, dies enrere vaig assistir a la presentació d'uns capbreus de Matadepera: són milers de pàgines, que inclouen pactes i disposicions... totes redactades en llatí. Per a no fer-lo més feixuc, el llibre s'ha imprès en lletra Arial Narrow. És la història local, escrita amb tota mena de detalls pels seus protagonistes, fins ben endegat el segle XIX. És la seva pròpia història, redactada en llatí. El títol no deixa lloc a l'ambigüitat: Tres capbreus del Vallès Occidental. Les rendes del Monestir de Sant Llorenç del Munt i les del Priorat i Sagristia Major del Monestir de Sant Cugat del Vallès (segles XVII a XIX).

El seu modest editor, Joan-Antoni Ferran, comptava amb els rudiments de la llengua, apresos durant els seus anys de batxillerat, per a transcriure —i completar les desinències de mots— una documentació ingent que posa de manifest com eren els pactes entre emfiteutes dels masos de Matadepera i com s'explica, per exemple, del naixement de nous nuclis urbans. Més encara, hi ha documents que són una meravellosa descripció de les llindes que van per Can Pobla i, igual que les modernes guies per a excursionistes, ens porten fins a La Mola. Mai no havia imaginat com en fóra d'útil, i quantes alegries comporta, estudiar llatí.

El llatí, i qualsevol matèria d'humanitats, no és una qüestió sobrera o de menor detall, no és un luxe. Forma part de la nostra essència més immediata. Els legisladors que van idear la Logse i mitja dotzena de lleis més ho haurien pogut tenir en compte. Ho comento perquè la realitat juga a favor nostre; però no volen escarmentar: la broma, iniciada de manera experimental el 1984, continua en marxa.