dimarts, 7 de gener de 2014

Lectura transgressora

Per què m'agrada rellegir Els Perses d'Èsquil? La primera resposta que se m'acut és perquè és una lectura transversal... o transgressora. La peça conté força punts interessants: l'origen de la tragèdia i les formes primitives, a cavall entre ritual i drama, n'és un de cabdal. Hi ha també elements d'historicitat (el professor Torres té aquest article sobre el tema que pot il·luminar força), elements que ens apropen la religió i una particular visió de l'inframón, el plany i el dol pels caiguts, el patriotisme amarat de supèrbia humiliada despietadament... Però, per moments, Èsquil és un narrador que et fa contenir l'alè: és àgil i barroc a la vegada, erudit en notícies i simple en en seu missatge. I, manta vegada, em demano a mi mateix, com s'aconsegueix tot això?