Memòria i Paideia

Qualsevol pot llegir aquest post del professor Pere Marqués: la memòria, sembla que ens ve a dir, no ha de ser tan important. Però jo em demano qui defensa la memòria (encara) avui dia en el món de l'ensenyament.

Com sigui, el present de l'educació hauria de tenir molt en compte tot allò que és propi de la natura humana (ἀνθρωπεία φύσις), la humanitas. Els corrents educatius que, d'una manera o altra beuen del maig del 68, solen desprestigiar la memòria —i altres capacitats. Curiosament, aquells humanistes i pedagogs, com ara Johannes Posselius, que en feien una defensa aferrissada, segles enrere ja van formar part de l'índex de llibres prohibits. En deixo aquí una sentència seva al respecte, copiada dels seus Colloquia (p. 127) i inspirada en Plutarc (i, anant més enllà, en el Fedre de Plató):

Μαθητής. Περὶ τῆς μνήμης οὖν ἣν Πλούταρχος τῆς παιδείας ταμεῖον ὀνομάζει, τί εἰδέναι προσήκει; 

Διδάσκαλος. Ἄριστος φύλαξ καί θησαυρὸς τῆς παιδείας ἡ μνήμη ἐστιν. ἐν δὲ τῷ ἐπικοσμῆσαι ταύτην καὶ τῷ συνεχεῖ τοῦ ἐκμαθεῖν πόνῳ αὐτὴν στηρίξαι, ἑκάστας ἡμέρας οἱ περὶ φιλοσοφίαν ὄντες ῥητὸν χρόνον διατρίβειν ὀφειλοῦσιν.