diumenge, 24 d’agost del 2014

Entendre els clàssics entre la tradició i l'originalitat

Ahir es va produir el traspàs de Jaume Vallcorba, editor, intel·lectual, professor d'Universitat. Coneixedor envejable de la literatura medieval, va publicar molts estudis de Martí de Riquer. Com a editor que s'atansà al món clàssic, va fer publicar traduccions extraordinàries d'Ovidi, Properdi, Catul, Lucreci, lírics grecs... i també estudis importantíssims de Walter Burkert i Odone Longo, o un best seller de Pedro Olalla sobre la història de Grècia. No hi ha dubte que per a la literatura catalana serà un nom molt important quan es parli de les nostres lletres al segle XX. El Punt Avui li atorga el qualificatiu d'Aldo Manuzio català.

La redacció del diari Vilaweb ha escrit una pàgina memorable sobre aquest home i reprodueix una entrevista de la qual voldria fixar-me en aquesta divisa seva, que ell va aprendre d'Eugeni d'Ors: "a la cultura no es crea res ex novo, fora de la tradició no hi ha cap veritable originalitat i tot el que no té tradició és plagi". Valdria la pena tenir-la en compte alhora de fer segons quines valoracions sobre els autors antics, tan desconeguts com menystinguts per una colla  sectors educatius, pedagògics, polítics... i al cap i a la fi, miserablement burocràtics que han copat llocs estratègics del país, de manera que l'únic que fan és contribuir al seu esfondrament. Una veu que s'apaga per a frenar la debacle que promouen els mediocres, οἱ πολλοί. Un humanista de gust refinat i múltiple, exigent amb el treball ben acabat i obert a amples horitzons. Senyor Vallcorba, moltes gràcies per tot.