dissabte, 18 d’abril de 2015

Imperialisme

Gràcies a la gentilesa de Luis Candil, he vist aquest polèmic documental de National Geographic. Veureu com es fa, gairebé sistemàticament, una comparació amb l'imperialisme dels EUA, a molts nivells: des del poder militar, les comunicacions, vida quotidiana... i tota una manera de veure el món. Sembla com si l'imperialisme només pugués ser aíxí. Us el proposo perquè dóna peu a comentaris, discussions i, és clar, polèmica.

Venint dels EUA, aquella concepció de Montesquieu sobre el destí de Roma a Consideracions sobre les causes de la grandesa i de la decadència dels romans queda del tot inconeguda. Per això em demano si la capacitat actual d'interpretar els fets històrics no ha quedat atrofiada i reduïda a un reducte testimonial, a l'albir dels periodistes, sempre incapaços d'aprofundir espiritualment en ben poca cosa. Així parla Montesquieu:
«Roma estava feta per engrandir-se: les seves lleis eren admirables per assolir aquest objectiu. És així que, sota qualsevol règim de govern, sota el poder dels reis, sota l’aristocràcia o la democràcia, mai no va defallir en les seves empreses i va vèncer a còpia de constància. No es trobà, de sobte, un dia, a una altura superior en prudència a la de la resta dels estats de la Terra; va ser obra d’un esforç continuat; es va mantenir amb la mateixa superioritat en els inicis, en l’època de la mitjania i en la de l’esplendor; no va tenir èxits dels quals no tragués profit, ni fracassos que no li reportessin alguna utilitat. Va acabar la seva obra i va arribar massa aviat a la meta. Per això perdé la llibertat.»