divendres, 17 de juliol de 2015

Diccionari Grec-Català, una gran eina per al nostre segle


No és un treball que hagi de quedar en la discreció, com una simple obra de referència: en absolut no és això, no s'hi pot comptar, ni entre els seus objectius ni tampoc com a resultat. El Diccionari Grec-Català és, des del primer moment, un llibre de referència inel·ludible. No és una obra primerenca, ben al contrari! És la culminació de vint anys rodons de treball pacient, contrastat i en equip. Fet i fet, han estat vuit redactors: Joan Alberich, Jaume Almirall, Xavier Crosas, Francesc J. Cuartero, Josep Granados, Joan-Andreu Martí, Daniel Ramon i Montserrat Ros. La direcció del projecte ha anat a càrrec de Joan Alberich i Francesc J. Cuartero; ha actuat com a coordinador Josep Granados. Aquests, doncs, són els artífexs d'una obra completíssima, quant a la lexicografía grega i quant a la normalització al català, de molts termes (noms propis, per exemple) que esperaven una empenta definitiva. La redacció del diccionari, explicava Joan Alberich, remunta al mes de juny del 1995 i és precisament al juny del 2015 que ha vist la llum definitivament...

Se n'ha fet, en pocs dies, dues presentacions: la primera, en un curs de formació de professors, Colloquia latina; la segona, en el marc del XIV Congrés de la SEEC. Aquesta tardor serà el torn de l'Instituts d'Estudis Catalans (el dia 30 de setembre), del Centre de lectura de Reus, etc. El diccionari ja s'havia vingut anunciant, que jo recordi, en dos fòrums Auriga: a Tortosa l'any 2006 i a Ripoll, la tardor del 2013. I potser no m'erro si dic que la primera piulada fou de la revista «Auriga», i la segona, també de l'«Auriga», amb aquesta instantània mentre en preparaven una entrevista.

És un fet notori veure com la lexicografia del grec antic no continua pouant únicament en els tradicionals Pape-Benseler, Bailly, Liddell-Scott-Jones, Montanari, DGE... Valia la pena emprendre una redacció de cap i de nou (no és pas un diccionari traduït d'un altre), mirant, però, de ser fidels a uns punts importants, com són: a) el fet de recollir tot el lèxic grec, de manera especial, el lèxic referit a la medicina (vegin-se, per exemple, les dificultats que comporta el lèxic de Galè en aquesta comunicació del XVI Simposi de la SC de la SEEC), la botànica i, en definitiva, totes les ciències, així com del vocabulari de la filosofia; b) ser exhaustius a l'hora de mostrar les diferents formes dialectals en lemes diferenciats (no només els homerismes, els jonismes d'Heròdot i algunes particularitats del NT, tal com passa en el diccionari de J.M. Pabón); c) reunir tots els noms propis, tant en el cos del diccionari (acompanyats de breus i útils explicacions) així com en uns mapes completíssims; i d) incloure una morfologia del grec àtic, la primera que es redacta íntegrament en català, revisada a fons pel professor Francesc Cuartero (i amb encerts notables, com ara el capítol sobre l'aorist verbal).

No cal insistir a dir que el treball és immens: les seves 92000 entrades depassen en un terç el nombre de lemes del Diccionari Llatí-Català degut al "desig de totalitat" (cf. p. 13, que no inclou, però, inscripcions ni papirs). Quant a la distribució i característiques de les diferents entrades, així com els elements que hi incorpora, aquest esquema n'és una mostra preciosa:


Indubtablement, l'estructura i tipografia és clara, nitida, impecable. El seu apèndix de mapes és utilíssim:


Val la pena, crec, llegir-ne algunes pàgines de mostra (que inclouen també el pròleg): és aquí on veiem la seva gran versatilitat. Es pot adquirir, naturalment, en línia: en aquest portal i també en aquest altre
  • Notícia a «Nació Digital». [>>]
  • Notícia a «El Periódico». [>>]
  • Notícia al blog «Estudis Clàssics UAB. [>>]
  • Notícia de la Secció Catalana de la SEEC. [>>]
  • Notícia al blog «Gazophylacium». [>>]
  • Notícia al blog «Doceo et disco». [>>]