dimarts, 6 d’octubre de 2015

Les Argonàutiques, novament


Apol·loni de Rodes, Les argonàutiques. Traducció i adaptació de Maria Teresa Beltran, Maria Teresa Cases i Mercedes García Ferrer. Paterna, Tres i Quatre, col·lecció "Llibres Clau", 2013, 110 pàgs. ISBN: 9788475029351.

Ha vist la llum una nova adaptació del viatge de Jàson a la Còlquida que, segons ja deia el vell Homer, "adelita les orelles àdhuc avui". És cert: des de temps antics, les seves aventures competien amb les d'UIlisses mateix i devem a Apol·loni de Rodes, el savi poeta de la biblioteca d'Alexandria, l'haver-les posat també en hexàmetres, en quatre llibres fabulosos, plens de passió, imaginació, tendresa i subtil elegància.

S'han fet nombroses adaptacions, en l'àmbit escolar, d'aquest poema. Com sigui, el primer que s'observa en aquesta edició de Les Argonàutiques és que segueix molt d'aprop l'estructura original i l'ordre dels diferents episodis. Una altre fet remarcable: les seves autores n'han sabut extraure els elements més pintorescos, més atractius i interessants. No es deixa de banda, tampoc, l'element psicològic —que en l'original juga un paper important— però tampoc no hi abunda de manera dominant. És, doncs, una creació mesurada, mengívola i amable a la ment d'un adolescent que cursa tant l'assignatura de cultura clàssica com la de llengua. I és que la seva agilitat narrativa es palesa en força moments, com el pas de les roques Simplègades (p. 38-39) reproduït:
L'endemà, a trenc d'alba, s'alcen els vents etesis i, després d'erigir un altar als dotze déus Olímpics i dipositar ofrenes, s'embarquen ràpidament. Atena els acompanya sobre un núvol lleuger com el pensament. En arribar al lloc més estret del pas, els esculls, els remolins del corrent i el fragor de les roques en xocar violentament els fan estremir. En girar l'últim tombant, veuen les roques que s'obren i se'ls sobresalta el cor. Eufem solta un colom, que vola entre elles. Les roques tornen a ajuntar-se xocant amb estrèpit i arriben a tallar les puntes de les plomes de la seua cua, però ix indemne i els remers llancen grans crits. Tifis mateix crida:
—Remeu amb vigor quan les roques s'obrin de nou separant-se i la ressaca de la seua reculada ens arrosega enmig d'elles!
Abans d'aconseguir creuar el pas, s'apodera d'ells el terror, ja que una gran ona crespada és a punt de cobrir la nau. Tifis aconsegueix anticipar-se, però l'ona roda per la quilla i des de la popa trau la nau cap enrere. La nau retrocedeix suspesa sobre l'ona, però després s'abalança de seguida una altra ona en direcció contrària i el vaixell, com un corró, és retornat al centre del pas. Allí el deté el corrent en un remolí, però gràcies a la intervenció d'Atena poden sobrepassar les roques s'arrelen fermament, perquè estava decretat pels déus que així ocorreria quan algú les travessara amb la seua nau.
Cal felicitar, doncs, les autores del llibre, el grup Galatea, per aquest treball que és una nova mostra de feina acurada i perfectament orientada als nivells d'Educació Secundària Obligatòria. Atesa la seva redacció amb un català planer, agradable i actual, el llibre esdevé del tot recomanable. Oimés quan a la fi del volum s'inclou un glossari de noms propis i tot un seguit d'activitats didàctiques que faran d'aquest relat un instrument òptim i de gran profit a les nostres aules. L'enhorabona!

[Cf. Auriga, núm. 77, 2015, p. 22]