Cató el censor

«En política i en moral era completament limitat; i, tenint sempre a la vista i als llavis l'ideal del bon temps antic, menyspreava obstinadament tota novetat. Honest i honorable, però sense el sentit d'un deure més enllà de l'ordre de policia i d'honestedat comercial, enemic de tota ribalderia i baixesa com de tota elegància i originalitat, i sobretot enemic dels seus enemics, mai no féu una temptativa per estroncar les fonts del mal, i durant la seva vida no combaté sinó contra símptomes i particularment contra persones.»

[Theodor Mommsen, Història de Roma, III, 11.]