dijous, 25 de febrer de 2016

De màximes solonianes i altres al·lusions

I.
Peixera de club. Tertúlia del senyor Perot Lolladre. Per la banda de fora, quatre ídols arrepapats en seients comodíssims. Per dins, un cretinisme superflu i tovàs, de fons egoista i paraula sentimental. Arreglaven amb màximes solonianes els afers del món. Un faria, l'altre diria. Això no es podia suportar. Rússia: la fi.

«Maleït comunisme! Tothom grinyola, els rics, els de sota. I què volen els obrers, què volen més, si us plau? Si ja ho han aconseguit tot! I mentrestant tot s'enfonsa. Mireu, sense anar més lluny, mireu el ram de les gomes, que és l'article que toco.»

II. 
L'inevitable apòstol burgès-comunista: menut, nerviós, d'un ascetisme refinat, epicuri vergonyant. Farcit, naturalment, de l'obligada cultura francesa:

«Brètols? I per què, qui en té la culpa? Vosaltres, que heu escurat l'obrer fins al moll dels ossos i ara protesteu contra la consciència que, gràcies a Déu, heu desvetllat.»

Una anònima correcció:
«Nosaltres.»
«Ja ho dic bé. Dic "vosaltres" i no "nosaltres", perquè jo ja m'he fet comunista.»


III.
El senyor Perot Lolladre va opinar que el pobre n'havia fet un gra massa. El flequer opinava que el pobre n'havia fet un gra massa. El modèlic comunista va opinar que el pobre n'havia fet un gra massa. El pobre opinava també que potser n'havia fet un escrúpol de massa. Tothom va estar d'acord que el pobre n'havia fet un bon tros, etcètera. Mai una opinió no va ser tan unànime a Lavínia, per sempre en la batussa, per sempre en una plàcida guerra civil.

El pobre se'n va anar amb la moneda de plom, per si la podia canviar. No té gens d'interès de saber si ho va aconseguir o no, perquè cal recordar que, al cap de poc, a Lavínia i a Konilòsia va guanyar, per un lligat mil·lenari, el senyor Perot Lolladre. I esperava el torn, caut i amatent, un homònim i, enllà d'enllà, una idèntica munió en renglera. I, dintre i fora, logomàquies i genials verbositats i, al capdavall, arreu del món, la definitiva transformació esponerosa en lluna.

[Salvador Espriu, Aspectes]