dilluns, 31 de juliol de 2017

Educació a la grega

Explica Plutarc a la Vida d'Emili Paulus que, després del seu primer consolat, el nostre home es va dedicar intensament a l'educació dels seus fills. Sobta veure la varietat de mestres que va destinar per a aquesta tasca i em fa pensar en la necessitat, avui encara més que mai, que cadascú ensenyi allò que sap. Si es vol ensenyar bé, un sol professor és una opció difícilment encertada.
[4] ... τὸ λοιπὸν ἡσυχίαν εἶχε, τῶν ἱερῶν ἐπιμελούμενος καί τοὺς παῖδας ἀσκῶν τὴν μὲν ἐπιχώριον παιδείαν καί πάτριον ὥσπερ αὐτὸς ἤσκητο, τὴν δὲ Ἑλληνικὴν φιλοτιμότερον. [5] οὐ γὰρ μόνον γραμματικοὶ καί σοφισταὶ καί ῥήτορες, ἀλλὰ καί πλάσται καί ζωγράφοι καί πώλων καί σκυλάκων ἐπιστάται καί διδάσκαλοι θήρας Ἕλληνες ἦσαν περὶ τοὺς νεανίσκους, ὁ δὲ πατήρ, εἰ μή τι δημόσιον ἐμποδὼν εἴη, παρῆν ἀεὶ μελετῶσι καί γυμναζομένοις, φιλοτεκνότατος Ῥωμαίων γενόμενος. 
La resta del temps es mantingué al marge de la política, cuidant els afers religiosos i educant els seus fills segons la formació del país i tradicional, segons ell hi havia estat educat, però també els educà en la formació grega amb força interès. Fet i fet, no només estaven a sobre dels nois els gramàtics, sofistes i rètors, sinó també escultors, pintors, ensinistradors de cavalls i cadells, àdhuc mestres de caça grecs. I el pare, si no hi havia cap impediment de caràcter públic, era present mentre feien els exercicis i la gimnàstica, fins al punt que es va convertir en el romà que més diligència tenia pels seus fills.
(Plutarc, Aemilius Paulus, 6)