divendres, 1 de setembre de 2017

Plantejaments lingüístics

No cal entrar aquí en la discussió sobre la utilitat i conveniència de les llengües clàssiques: qui vulgui orientacions prou sap on demanar-les. Resumeixo només deu reflexions de David Crystal, professor de lingüística general a la Universitat de Gal·les, que va escriure al final del seu llibre The Language Revolution, el 2003:

  1. És prioritari incrementar la preocupació per les llengües amenaçades.
  2. Interessar-se per les llengües minoritàries. Tota llengua expressa la identitat dels seus usuaris. Valorar una persona suposa valorar la seva llengua.
  3. Vigilància i tolerància per totes les formes dialectals, eliminar tota forma condemnatòria d'allò que no sembli prou estés.
  4. Fomentar l'estudi i ús de les diverses varietats d'una llengua (formals, informals, domèstiques...). Això implica també buscar pautes d'excel·lència però que no elimina altres registres.
  5. Fer-nos més multilingües, també en pensaments i capacitats. El temperament monolingüe empobreix indefectiblement.ç
  6. Acceptar els canvis i transformacions en les llengües. No veure-ho com un deteriorament ni com una fase decadent sinó com un aspecte inherent, continu, universal.
  7. Preocupar-nos, tocant de peus a terra, per l'ús sense trabes de la llengua materna.
  8. Preocupar-nos, de manera real, per aquells que han deixat de ser competents en la llengua materna, la llengua pròpia.
  9. No separar l'estudi de la llengua i de la literatura, ambdós aspectes estan íntimament units per la creativitat, l'ús i la lectura.
  10. Atorgar el valor degut al llenguatge com a motor de desenvolupament d'una societat. Una llengua, qualsevol llengua, hauria de ser considerada un tresor nacional.